LA MITOLOGIA GREGA I LA PSICOLOGIA ACTUAL
Actualment som lliures de parlar sobre psicologia i salut mental molt més fàcilment, en conseqüència, s'ha produït una amplificació de coneixement sobre la ment humana. Tot i així, podem veure com molts dels complexes i síndromes d’avui dia estan estretament lligats a la mitologia grega i com aquesta fa de referència en l'actualitat. L’objectiu de la mitologia era donar respostes sobre el funcionament del món i l’origen d’aquest mateix a través d'històries sobrenaturals.
Doncs bé, la psicologia extreu d'aquests mites la forma de pensar o actuar d'un personatge i busca similituds amb el comportament de l'home del s.XXI. D'aquesta manera és com li hem donat nom a per exemple:
El complex d'Èdip
Freud va relacionar directament el mite d'Èdip Rei per explicar com alguns nens o adolescents poden desenvolupar atracció cap a la seva mare i un sentiment de rivalitat cap al pare. Això prové del mite original on Èdip acaba assassinant al seu pare i desposant la seva mare sense saber-ho. Freud a través d'aquest concepte intenta declarar com sovint els nostres desitjos i conflictes inconscients es poden projectar a l'hora de mantenir relacions sentimentals o sexuals amb altres persones.
També ens podem trobar amb el complex d'Electra, el qual és igual al d'Èdip amb la diferència de que no és un nen que sent atracció cap a la seva mare. És l'atracció que sent una nena cap el seu pare i rivalitat amb la mare.
Síndrome de Narcisisme
El nom s'origina amb el mite de Narcís, un home que es va enamorar de la seva pròpia imatge reflectida a l'aigua i finalment va morir a causa de la seva obsessió amb si mateix. La psicologia es va inspirar en el personatge de Narcís per descriure a les persones amb massa autoestima i una preocupació obsessiva per si mateixes que influeix negativament a les seves relacions interpersonals i funcionament social.
Sindrome d'Ícar
Per últim tenim el mite d'Ícar el qual va volar massa prop del sol amb ales de cera i per conseqüència es va cremar, aquest concepte s'ha expressat metafòricament per mostrar la tendència que tenen algunes persones a prendre riscos extrems i tindre comportaments impulsius arribant a resultats negatius.
Per concloure, hem de mencionar que aquests conceptes són analogies que els psicòlegs han utilitzat per comprendre millor alguns dels patrons del comportament humà i no s'han de prendre literalment. També hem de tenir en compte que el diagnòstic i tractament de trastorns es basen en un aspecte científic i clínic més ampli.
Irene Roldán Sánchez
1r Batx
Comentaris
Molt bona feina!
Moltes gràcies!
Bona feina Irene.