ELS TIPUS DE PARELLA DINS DE LA MITOLOGIA GREGA

Entre els humans hi ha diversos tipus de parelles sentimentals, tots hem sigut part d'una o tenim a algú proper que està en una relació. Els déus grecs tampoc són una excepció i dins de l'Olimp hi podem observar moltes dinàmiques de parella diferents. Les relacions ja són complicades de per si entre els humans, però quan afegim a déus, mortals i semidéus la cosa es complica a un nivell sobrehumà.

Com a la terra, el matrimoni era present dins de l'Olimp i el matrimoni principal d'aquest estava format per Zeus, déu del cel i del tro, i Hera, deessa del matrimoni. Tots coneixem al típic matrimoni on l'home és infidel i la seva parella sap que l'enganya i li és fidel igualment, discuteixen tota l'estona, hi ha una dependència emocional,  igual que moments de gelosia i moments "amorosos" o més aviat eròtics entre ells. En aquest tipus de parella cap dels dos deixa aquesta relació i continuen aquest cicle amorós tòxic. Hera i Zeus són un clar exemple d'aquest.

Aquesta relació va començar quan Zeus, no acceptant un no per resposta, es va proposar que Hera fos seva, utilitzant una trampa. Es va transformar en cucut i,  quan la deessa el va apropar cap a ella, Zeus va recuperar la seva forma humana i la va violar. Hera, avergonyida, es va casar amb ell. Pel que podem veure a simple vista és que aquesta no va ser la clàssica història d'amor, per això els classificaríem com a relació dependent i tòxica. Zeus no aportava molt a la relació i li era infidel en diverses ocasions, en canvi, la gelosa Hera li va ser sempre fidel, va ser consort del rei del cel i va cuidar dels seus fills. La parella discutia constantment i aquests conflictes provocaven problemes dins i fora de l'Olimp.

El casament de Zeus i Hera al Mont Ida Crete, Poeta tràgic a Pompeia

En segon lloc, tenim la típica parella que ningú veia venir. Aquella que dius "Ells? Junts? Impossible!". Però hem de tenir en compte que les persones amb les quals establim una relació ens influencien i ens poden ajudar a millorar i orientar la nostra vida. Una relació sana on l'amor és present. L'amor que a tots ens agradaria tenir.

Aquest seria el cas de Dionís i Ariadna. Dionís allunyava la part racional dels humans i feia servir drogues, vivia una vida sense control, seducció i embogiment. Ariadna, al contrari, era bella, delicada i entregada. Es van conèixer a una illa on el déu es va enamorar perdudament, van començar a parlar i després, amb el temps, la relació va anant madurant i tots dos es van adonar que estaven enamorats de veritat. Es van casar i Dionís va ser tot el contrari del que era abans, influenciat per la seva dona i totalment enfonsant en l'amor, la tractava amb delicadesa, mai li va ser infidel i sempre va estar al seu costat. El déu va començar a ser serè i fidel, canviant totalment la seva naturalesa de bogeria. I una de les maneres amb què va demostrar el seu amor va ser amb la Corona Borealis.

Finalment, acabarem amb una història d'amor tràgica, la història d'Apol·lo i Jacint. Un enamorat obligat a veure morir al seu estimat, un amor prohibit.

Apol·lo, déu del sol, la bellesa masculina i les arts, es va enamorar d'un jove heroi, Jacint, rei d'Esparta. El déu baixava a prop del riu d'Eurótas deixant desert el seu santuari a Delfos per passar el temps amb el seu enamorat. Hades, sense estar d'acord va ordenar la mort de Jacint, el qual va morir vessant una gota de sang, de la qual va créixer una flor.

                                        La mort de Jacint, Nicolas-René Jollain 1769

Com hem pogut comprovar l'amor no té diferències entre mortals i immortals, podem trobar el mateix als dos mons i saber que aquest misteriós sentiment no només és complicat pels humans.

Amina Boukhzar Dkhissi

1r Batx