EL RAPTE DE PERSÈFONE

Escrita per -

Persèfone era la filla de Zeus, el déu de l'Olimp i de Demèter, la deessa de l'agricultura. Hades, germà de Zeus i senyor de l'inframón, es va interessar en Persèfone de manera abusiva. 

El relat mitològic recrea com un dia que Persèfone es trobava recollint flors amb unes nimfes va ser raptada per Hades. Per culpa d'aquest succés, Demèter va caure en depressió, deixant de complir les seves obligacions en el cultiu de la terra. Es va dedicar únicament a buscar la seva filla. 

Zeus es va adonar de que la vida dels habitants de la terra estava en perill per una terra infèrtil, i degut a això va decidir mediar amb Hades perquè alliberés a Persèfone. Ell va acceptar, però va posar la condició de que Persèfone, no podia consumir cap aliment fins que abandonés l'inframón.

El dia que Demèter va baixar a l'inframón per recollir a la seva filla, Hades va sembrar amb granadilles tot el camí de tornada. Però Persèfone va caure en la temptació de consumir-ne sis, sense tenir en compte les normes de l'inframón. Així doncs, Persèfone va haver de passar sis mesos, un per cada granadilla, a l'avern. 

Així és com s'explica l'origen de les estacions. Els temps que Persèfone estava amb Hades, la pena de Demèter contagiava al món en el fred i la foscor, fent que els arbres no florissin. Mentre que quan Demèter estava amb la seva filla tot tornava a florir donant lloc a l'estiu i la primavera.


El rapte de Persèfone, de Gian Lorenzo Bernini (1622)

Paula Soldado
1r Batx

Comentaris

Marta Pratginestós ha dit…
Molt interessant Paula! M'interessa i m'agrada molt aquest mite perque és mostra el poder de la mitologia per explicar fenòmens naturals i humans mitjançant històries riques en simbolisme. A més, proporciona una comprensió més profunda de la relació entre els déus i els mortals, així com la importància de la naturalesa a la vida de les persones.
Molt bona feina!
30 d’octubre del 2023, a les 13:10
Gil Claramunt ha dit…
Molt bona explicació! És molt interessant com aquest mite explica l'origen de les quatre estacions i com les emocions dels deus afecten a la naturalesa. La história explica que la deessa Persèfone tenia el control absolut de le flors i plantes i podia convertir qualsevol objecte en coses relacionades amb la flora.
Bona entrada!!!
5 de novembre del 2023, a les 18:33
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació