EL MITE D'ECO I NARCÍS

El mite explica que Eco era una nimfa del bosc, molt riallera i juganera que va ser criada per altres nimfes i educada per muses en el mont Helicó. Es caracteritzava principalment per la seva encantadora veu. La història explica que ella era l'encarregada  d'entretenir a Hera mentre el seu marit Zeus buscava aventures amoroses amb altres noies. Quan Hera es va adonar de les infidelitats de Zeus va castigar a Eco traient-li la veu i condemnant-la a repetir només la última paraula que escoltés. Després d'això, Eco es va espantar molt i avergonyida es va refugiar a una petita cova prop d'un riu.

Per altra banda, Narcís era fill de la nimfa Liríope de Tèspies i del déu del riu Cefís. Quant va néixer, un savi endeví anomenat Tiresias li va dir a la seva família que Narcís viuria durant molts anys sempre i quan no veigues mai el seu rostre, ja que això seria la seva perdició. Liríope va eliminar els miralls i els objectes amb el que ell es podria veure reflectit, i per això mai va ser constant de la seva bellesa. Narcís era un noi físicament molt atractiu i tots els homes i dones s'enamoraven d'ell, però ell sempre els rebutjava.

Narcís acostumava a passejar per el bosc cada dia i un dia Eco el va veure i se'n va enamorar tant bojament que sempre el seguia d'amagat. Però un dia, mentre Eco l'espiava va trepitjar una branca i va fer tant soroll que Narcís la va veure. Llavors li va preguntar: "què hi fas aquí?", però la nimfa només va poder repetir: "aquí, aquí..." Com que Eco era una nimfa i podia parlar amb animals, els va demanar que li expliquessin a Narcís el seu problema i que ella estava enamorada d'ell. En saber-ho, el noi se'n va riure i la va menystenir tant que Eco va tornar a la seva cova i no en va sortir mai més. De tant trista, diuen que es va convertir en pedra. 

Però la deessa Nèmesi, que era la deessa grega de la justícia, la venjança i l'equilibri va veure el que havia passat i va decidir castigar a Narcís per el mal que li havia causat a Eco. Per això va fer que un dia, mentre estava fent el seu passeig prop de la cova d'Eco, tingués molta set i hagués d'anar al riu a beure aigua. Quan es va acostar per veure aigua, ell va veure reflectida la seva imatge i se'n va enamorar sense saber que el que veia era la seva cara. Tal com havia dit Tiresias, això va ser la seva fi. N'hi ha que expliquen que va quedar tant meravellat de la seva bellesa que es va quedar embadalit mirant-se i va morir de gana i de set. Altres històries expliquen que Narcís va voler abraçar la imatge que veia i va saltar al riu fent que s'ofegués.

                                                    "Eco and Narcissus" William Waterhouse

En el lloc va morir el noi va aparèixer una flor que té el nom de Narcís, aquesta flor creix sobre l'aigua dels rius i llacs i es reflexa sempre en ella, recordant el mite d'Eco i Narcís.

Flor de Narcís

Si teniu ganes de saber més sobre el mite i com relacionar-lo amb l'actualitat podeu mirar aquest vídeo.


Gil Claramunt
4t ESO

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Gil m'ha agradat molt la teva entrada, sobretot perquè abans de llegir-la no havia sentit a parlar sobre aquest mite i perquè ens explica d'on prové l'origen de la paraula narcisisme i el nom de la flor de Narcís. Només vull recalcar que Eco va ser triada per Zeus per entretenir a la seva dona mentre ell anava amb les seves amants. Perquè a Eco li agradava molt parlar i tenia una gran habilitat per les paraules.
Claudia Claramunt ha dit…
Aquest mite és molt interessant ja que ens il·lustra l' origen de dues paraules que utilizem molt sovint en el nostre vocabulari, l'ECO per referir-se a una paraula que es repeteix en l' espai, i NARCISISTA per referir-se a les persones vanitoses. Desconeixia el seu origen però ara ho tinc clar.
Irene Roldán ha dit…
Aquest mite el vaig tractar al meu blog però des d'un punt de vista més actual (la síndrome de Narcís). Per tant, m'ha agradat llegir més en profunditat sobre la història original. Quan llegeixo aquest mite i perquè li passa això a Narcís i Eco no puc evitar pensar en el karma. Tot i que no crec en aquest tipus de conceptes penso que si fossin reals aquest seria un cas molt clar. Per si no saps que és, el karma consisteix en el fet que tota acció dolenta o bona serà retornada a tu.

Gil! Me ha encantado tu entrada, no sabia nada sobre ese mito y me ha resultado muy interesante, pero tengo una duda, ¿Qué significado crees que tiene este mito en términos de lecciones morales? ¿Que conclusión podemos sacar para aplicar-la en nuestra vida cotidiana?
Miquel Mena Moreno ha dit…
Ostres, és molt bonica la teva entrada! No sabia que l'afecte "eco" tenia aquest origen. Una pregunta, sabies tu d'on provenia abans de fer l'entrada?

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES