EL MITE DE CASSANDRA, UN MIRALL DE LA NOSTRA SOCIETAT
Potser heu sentit a parlar d'una síndrome anomenada síndrome de Cassandra. Aquesta, es refereix a persones, normalment dones, que acostumen a fer vaticinis i prediccions generalment negatives del futur. A causa d'això, el seu entorn acostuma a no fer-los cas o la mateixa persona sent que no la tenen en compte.
Per entendre d'on ve el nom d'aquest fenomen ens hem de remuntar als temps de la Ilíada. Cassandra era una princesa troiana, filla de Príam i Hècuba. Una de les versions del mite explica com Cassandra desitjava el do de la clarividència, i per això sempre acudia al temple d'Apol·lo a demanar-li. Fins que un dia, el déu del vaticini va decidir concedir-li el que ella tant desitjava. Però amb una única condició: que es casés amb ell. Cassandra va acceptar el tracte, però quan el déu li va haver concedit el do ella va renegar de l'amor d'Apol·lo. Això va despertar la seva fúria i la va maleir: la noia podria veure el futur, però ningú la creuria. Així va ser com la princesa troiana va veure totes les desgràcies que envairien la seva ciutat, però les seves advertències van ser ignorades i ella va ser tractada de boja per tothom.
Per exemple, el grup de música gallec Fillas de Cassandra té una cançó dedicada a la troiana i les seves "filles":
Comentaris
M'ha semblat molt interessant la teva entrada, i penso que la comparació que has fet amb l'actualitat, per desgràcia és molt realista.
Et voldria dir una curiositat d'aquest mite:
Sabies que a part de ser maleïda per Apol·lo, també va ser castigada per Artemis?, doncs així va ser, Artemis va fer que la Cassandra fos concubina d'Agamèmnom, es diu que potser va ser el càstig per no haver sigut corresposta als desitjos d'Apol·lo.
Espero que t'hagi agradat la meva curiositat!
Nora Agulló
Fent una mica de recerca, he pogut trobar com enfrontar-nos si ho estem patint. El filòsof Gaston Bachelard el 1949 va atribuir aquest nom al fet de donar consells o advertències basats en sentiments/instints, però que no són considerats pels altres i simplement ignorats. Les persones que pateixen aquesta síndrome no anticipen negativament o donen per fet el que futur és perillós a diferència del mite.
No hem de reprimir les nostres prediccions i hem de confiar en la nostra intuïció si normalment encertem. Si coneixem algú que pateix d'aquest complex el millor que podem fer és ser atent quan ho estiguin compartint i intentar comprendre el seu punt de vista.
També m'agradaria comentar-te que si has gaudit de veure com es reflecteix el mite amb el síndrome actual, et recomano que li donis un ull al meu blog on s'amplifica aquest concepte relació mite-psicologia. Ja em diràs que t'ha semblat.