L'ORIGEN CLÀSSIC DELS NOMS DELS MESOS DE L'ANY

Actualment, l'any està constituït per 12 mesos, però temps enrere la cosa no era així; en aquell temps, l'any només tenia 10 mesos, degut que començava a principis de primavera, al març, i finalitzava al desembre. Aquests mesos duraven entre trenta i trenta-un dies que es regien per llunes.

Així doncs, entenem el perquè dels noms de setembre, octubre, novembre i desembre; eren els mesos número set, vuit, nou i deu (septem, octo, novem  i decem en llatí). En aquell moment el juliol i l'agost també seguien el mateix patró (quintilius  i sextilius, respectivament) però se'ls hi va canviar el nom.

Calendari Romà

Ara bé, per entendre com va succeir el fet que apareguessin dos mesos més a l'any cal que ens situem al segle VII aC., ja que, segons explica Tit Livi, fou quan el segon rei romà i successor de Ròmul, Numa Pomplili, va afegir dos mesos més per a què així quedés adaptat amb el cicle lunar. Així doncs, s'aconseguia coordinar els cicles lunars amb les estacions i, doncs, d'aquí neixen els mesos gener (ianuarius) i febrer (februarius).

Aquests dos mesos, juntament amb març, estan dedicats a tres déus romans; gener és el mes de Ianus, déu dels dos caps i guardià de les portes ubicat a les entrades de cases i temples, per al que marcava l'inici i final del cicle natural; febrer a Februus, déu de la purificació; i març en honor de la guerra Mart, ja que era quan la neu es començava a fondre i era el moment ideal per les batalles.

Representació de Ianus per Bernard de Mounfaucon a L'antiquité expliqué et représentée en figures.

Del quart mes, abril, n'existeixen tres diferents hipòtesis sobre l'origen del seu nom. La primera diu que prové del llatí aperire (obrir), ja que és en aquest mes quan els dies es fan més llargs, hi ha més llum, i la natura dona vida amb la primavera.

La segona considera que potser prové d'Apru (nom etrusc d'Afrodita), deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat, tot relacionat amb la primavera. L'última opció ens presenta la possibilitat que provingués del grec aphrós (escuma), relacionat a la deessa romana Venus.

Finalment, per maig i juny, es diu que estan dedicats als majorum i junior, que fan referència a les persones grans i a les joves. Per altra banda, però, una altra versió és que fan honor a les deesses Maia, de la primavera, i Juno, muller de Júpiter.

Estàtua de l'August de Prima Porta

A continuació trobareu una presentació amb una explicació una mica més detallada del per què de cada nom de cada mes.

Nour el Karrouchi

1r BATX