L'ORIGEN CLÀSSIC DELS NOMS DELS MESOS DE L'ANY
Actualment, l'any està constituït per 12 mesos, però temps enrere la cosa no era així; en aquell temps, l'any només tenia 10 mesos, degut que començava a principis de primavera, al març, i finalitzava al desembre. Aquests mesos duraven entre trenta i trenta-un dies que es regien per llunes.
Així doncs, entenem el perquè dels noms de setembre, octubre, novembre i desembre; eren els mesos número set, vuit, nou i deu (septem, octo, novem i decem en llatí). En aquell moment el juliol i l'agost també seguien el mateix patró (quintilius i sextilius, respectivament) però se'ls hi va canviar el nom.
Aquests dos mesos, juntament amb març, estan dedicats a tres déus romans; gener és el mes de Ianus, déu dels dos caps i guardià de les portes ubicat a les entrades de cases i temples, per al que marcava l'inici i final del cicle natural; febrer a Februus, déu de la purificació; i març en honor de la guerra Mart, ja que era quan la neu es començava a fondre i era el moment ideal per les batalles.
La segona considera que potser prové d'Apru (nom etrusc d'Afrodita), deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat, tot relacionat amb la primavera. L'última opció ens presenta la possibilitat que provingués del grec aphrós (escuma), relacionat a la deessa romana Venus.
Finalment, per maig i juny, es diu que estan dedicats als majorum i junior, que fan referència a les persones grans i a les joves. Per altra banda, però, una altra versió és que fan honor a les deesses Maia, de la primavera, i Juno, muller de Júpiter.
Comentaris