LES REPRESENTACIONS D'AFRODITA A L'ART

Afrodita, coneguda també com "Venus" era la deessa de l'amor, el matrimoni i la bellesa, era considerada, de fet, la més bella de totes les dones mortals i immortals. Pertanyia a l'Olimp i fou de les deesses més conegudes i importants de la mitologia grega. Aquest fet, fa que, durant els segles, hagi aparegut retratada en varies obres d'art dels més famosos pintors.

Els símbols que se li atribueixen són: el mar, els dofins, els coloms, els cignes, les petxines, les vieires, les perles, els arbres de granada, les pomes, la murta, la rosa i la llima. Per això, sovint, la podem veure representada envoltada d'alguns objectes com aquests.

                            Les perles d'Afrodita, Herbert Draper, 1907

Podem veure com se la representa gloriosa i impactant, amb una llarga i voluminosa melena que la fa destacar. Es percep fàcilment que s'ha fet ús dels seus símbols, fent aparèixer el mar com a paisatge i les perles com a objecte secundari.

                                Afrodita, de Robert Fowler

Aquest quadre, pintat a l'oli, la presenta altra vegada sent la protagonista total, donant-li molta llum. Espot veure com es torna a fer ús dels seus símbols personals, com les flors que porta darrere les orelles.

            Naixement de Venus, de Alexandre Cabanel, 1863

Un dels títols més reconeguts i pintats de l'obra mitològica és el naixement de Venus (Afrodita) que ha estat retratat per molts artistes diferents al llarg de la història. El més famós sens dubte, és el de Botticelli.

Naixement de Venus, de Sandro Botticelli, 1482-85

Seguit de molts més:

                     Naixement de Venus, de William-Adolphe Bouguereau, 1879

                             Venus Anadiómena, de Jean-Auguste-Dominique Ingres, 1808-48

Tots aquests quadres tenen en comú que representen el naixement d'aquesta divinitat. Nascuda de l'escuma de mar, després de que Cronos tallés els testicles del seu pare Urà i aquest caigués al mar. Afrodita aparegué a la sorra de la platja sobre una petxina gegant, portada per la corrent del mar i el vent. Altre vegada veiem a la protagonista envoltada de símbols, com són les flors, dofins, perles, petxines, i el mar, present en totes les obres.

Com a conclusió general, es pot presenciar que la figura d'Afrodita ha estat transcendental al llarg de la història, protagonitzant un munt de pintures on representa la bellesa femenina, estant envoltada, la majoria de vegades, per éssers que l'admiren lluir la nuesa o vestits casi transparents que mostren la seva figura. La qual cosa, ens diu que aquest tòpic en l'art va perdurar molt i, de fet, encara ho fa avui en dia.

Irene Altés

1Batx