ÍCAR I DÈDAL

El mite d'Ícar i Dèdal és unes de les històries més boniques. Aquest mite ens parla del poder de l'enginy, però també parla la crueltat de l'enveja i l'ambició 

Dèdal era uns dels higienes i artesans més hàbil que hi havia tot Grècia. La seva fama traspassava més enllà de les fronteres. Era un verdader mestre de l'escultura i arquitectura, la seva art és més reconegut amb els reis i els déus. 

No obstant això, Talos, considerat uns dels seus nebots, va idear un invent que va revolucionar tot Grècia: la serra. Aquesta eina va ser tan meravellosa que va sé bastant popular per tot Grècia. 

Dèdal tenia bastant enveja de l'èxit de Talos, no suportava com la gent parlava del seu invent majestuós. Tan fort era el sentiment que només pensava a desfer-se d'ell. Per això, Dèdal, va quedar amb ell al punt mes alt de l'Acròpolis perquè, a continuació, empenyes a Talos des del més alt i morint instantàniament. 

                                         L'assassinat de Perdix (Talos) (1602-1607) 
     

Dèdal no podia ocultar més el seu crim. Tota la ciutat va saber-ho i el tribunal li van imposar un càstig on ell hauria d'abandonar Grècia. Va ser així com dèdal va haver de sortir de Grècia. Després d'un gran viatge, va trobar un refugi a l'illa de Creta governat pel rei Minos.  

Minos ja sabia la popularitat de Dèdal i per això no va dubtar a acollir-lo al seu regne. Minos va aprofitar el seu bon treball per fer encàrrecs bastant importants amb feines d'escultures, fins i tot, li va encomanar una enorme estàtua de bronze on seria el símbol de defensa de la ciutat. 

En aquells moments, rondava un terrible bèstia: El Minotaure. Aquesta bèstia, meitat home i meitat toro, que hi havia aterrit els habitants de l'illa. Minos va pensar que la millor opció era tancar l'esser a un lloc perquè no provoqui més terror. Finalment, Minos va encomanar a dèdal que faci una estructura on es tancaria l'esser. 

Dèdal va idear un laberint bastant complex on estaria el Minotaure. Era un lloc format diferents passadissos encreuat on seria difícil d'escapar. Obeint l'ordre de Minos, va aconseguir construir el laberint i amb diferents estratègies va aconseguir portar el Minotaure fins al laberint.

                                                   
           El Minotaure de WATTS , Jose Ramon Diez Rebanal

Però un dia va arribar a Teseu va arribar a Creta amb la missió de matar el Minotaure. Ariadna, filla de Minos, el va ajudar perquè Teseu pogués entrar i sortir del laberint amb l'ajuda d'una corda. Minos pensava que laberint era prou segur com deia Dèdal.  Així que Minos el va castigar tancant-lo al seu propi laberint. 

Però no només a Dèdal, també el seu fill, Ícar, que encara era molt jove. Tots dos eren condemnats a viure per sempre en aquell laberint. Però Dèdal no volia acaptar el seu destí en aquell lloc. Se'n va arreglar per si mateix amb un pla per sortir-ne.                                                                                 

Segons el mite, el pla de Dèdal era mentir a Minos dient-li que el volia fer un escultura per fer-li homenatge i tot i això el van creure. Per això el van portar plomes i ceres, sense que ningú li preguntes perquè era. Amb aquests material, va aconseguir que crear unes ales per ell i pel seu fill perquè volant era l'única forma per escapar. 

Quan ja estaven llestes les ales, i poc abans d'escapar, Dèdal va advertir a Ícar que no havia de volar gaire alt perquè el sol podia fondre la cera. Tampoc podia volar tan baix perquè també podia xocar el mar i endurir-se. 

                                                  

Dèdal i Ícar, Anthony van Dyck (1615 i 1620) 

Finalment, van sortir de laberint volant. Per ells dos, volar era una sensació meravellosa. Tant, que Ícar volia veure tot el paisatge. Per això va volar més alta oblidant-se de l'advertiment del seu pare, es va apropar bastant el sol que les seves ales es van fondre. Finalment es cau i mor a l'instant

La caiguda d'Ícar Gowy, Jacob Peeter (1636-1638).

Dèdal va volar fins a Sicília, on viuria en aquell lloc fins als seus últims dies. Però no abans enterrar el seu fill en una illa que més tard es nomenaria l'illa d'Icària.


fotografia l'Illa d'Icària 


Lucas Torres 
4t ESO 

Comentaris

Bassma Boukilou ha dit…
Molt bona entrada! No en sàvia gaire sobre aquest tema només algunes coses. M'ha semblat bastant interesant la idea que va tenir Dèdal de crear unes ales per poder escapar juntament amb el seu fill.
Sara Torres Pedret ha dit…
Una entrada molt interessant! És un mite que no n'havia escoltat gairbé res sobre aquest, gràcies a aquesta entrada he pogut apendre més. Un mite molt interessant. Bona entrada!
Luz Miranda ha dit…
L'entrada es molt interesant, ara n'he après una cosa de la qual jo no sabia res i va ser molt guay aprendre noves coses.
Yvonne.A.Frimpong ha dit…
Fa molt que no en sentia d'aquest mite, hi han parts que no recordava
Edurne Ruiz ha dit…
És un mite molt interessant, perquè a Dèdal se l'acaba relacionant amb les dues morts, quan ell només era culpable d'una. A part d'això, el desig d'Ícar crec que ens ensenya que ell encara era un nen i volia fer coses per divertir-se i per descobrir coses noves.
Maria Vasileva ha dit…
Molt bona entrada. No havia escoltat mai sobre aquest mite i m'ha semblat molt curiós i interessant. Penso que és una història maca, però a la vegada molt trista. D'alguna manera crec que l'enveja que va tenir Dèdal a Talos i per haver-lo matat, la vida li va ensenyar amb la mort del seu fill, que tot es torna i que l'enveja no és bona. Molta bona feia.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES