ATENA I EL DESAFIAMENT D'ARACNE

A l'antiga terra de Lídia, vivia un tintorer anomenat Ídmon, el qual tenia una filla anomenada Aracne que es considerava com la millor teixidora de la regió. Els seus bordats eren tan meravellosos que la gent comentava que les seves habilitats havien estat concedies per Atena, deessa de la saviesa i patrona dels artesans.

Aracne o la dialèctica, Paolo Veronese (1528-1588)

Com Atena era tan orgullosa i no suportava la idea que algú fos millor en algun aspecte que ella, va decidir presentar-se com una vella a Aracne. Aquesta va afirmar i comentar que els seus teixits eren molt millors que els de la mateixa deessa i això va enfurir molt a la deessa. Atena, indignada, va decidir revelar la seva identitat i confrontar-la, però Aracne va seguir insistint que era molt millor i la va desafiar a una competició.

Atena va acceptar el desafiament i la competició va començar. 

La deessa teixeix un tapís on apareixen els dotze déus olímpics i representa les derrotes que pateixen els humans quan s'afronten als déus. 

En canvi, en el tapís d'Aracne es mostraven els déus com a llops i borratxos. Representava les iniquitats, demostrant que els déus eren tan esclaus dels seus impulsos com els homes. I en el tapís sortia Zeus conquistant a altres dones.

Atena en veure que la feina d'Aracne insultava els déus, es va enfadar i no va poder aguantar més i va tallar la tela. Això va fer que Aracne s'adonés que havia ofès greument els déus i va sentir molta por del que li podien fer. Va sortir corrents i va intentar suïcidar-se penjant-se d'una biga del sostre. 

Atena es va apiadar d'ella i li va salvar la vida, però per castigar-la, la va convertir en una aranya i la va condemnar a teixir per a la resta dels temps.

Aracne, Gustave Doré (1861)

Minerva pegant a Aracne, Peter Paul Rubens (1636)

D'aquest mite podem veure la contraposició entre l'ordre diví i l'ésser humà. Aracne ha comès hibris, paraula grega que significa "desmesura de l'orgull i l'arrogància", en intentar no només igualar-se als déus sinó ser-ne superior. I Atena, sent molt més poderosa li dona aquesta lliçó i càstig de ser una aranya per tota l'eternitat, per demostrar-li que els déus són molt més poderosos i millors que els humans. 

Podem comparar amb el mite l'art de teixir amb el treball que fan les aranyes amb els seus fils teixits de forma perfecta per atrapar les seves preses.

En el quadre de Les Filadores, que va pintar l'espanyol Diego Velázquez, el 1660. Podem veure d'esquena a l'orgullosa teixidora Aracne, fent una troca de fil. I a l'esquerra apareix la deessa Atena, vestida com una vella filant a la filosa. El tapís de fons que miren les tres dones és el que teixeix Aracne per desafiar Atena.

Aquesta obra representa el mite:

Les Filadores, Diego Velázquez (1660)

Maria Vasileva

4t ESO