JÀSON I ELS ARGONAUTES

CONTEXTUALITZACIÓ
Jàson era fill del rei de Lolcos, Èson. Aquest va ser destronat pel seu germà, Pèlias, qui, aleshores, va ser comunicat per l'oracle de Delfos que seria destronat per un home amb una sandàlia. Jàson va ser confiat a Qurió, un centaure que va educar molts herois coneguts.

Jàson amb el Velló d'OrErasmus Quellinus, 1636

Anys més tard, Jàson va tornar al regne per reclamar el seu tron i, al camí, es va trobar una vella que l'hi va demanar ajuda per travessar el riu. El jove la va ajudar sense pensar-s'ho dues vegades, i en el procés va perdre una sandàlia. La vella va resultar ser Hera, qui es va convertir des d'aleshores en la seva deessa protectora.

Quan Pèlias va veure arribar Jàson amb un peu descalç, va dir-li que l'hi donaria el tron si li portava el velló d'or, que era guardat zelosament a la remota Colòquida pel rei Eetes, amb les esperances que no pogués complir la missió. 

Jàson va acceptar l'oferta i va encarregar la construcció de l'Argo, un vaixell de cinquanta rems. Va reunir cinquanta herois incloent Hèrcules, Orfeu, Càstor i Pòl·lux i, l'única dona, Altanta. Tots aquests van rebre el nom d'Argonautes, és a dir, navegants de l'Argo. 

L'Argo, Lorenzo Costa el Viejo

PARADA A L'ILLA DE LEMNOS
Al primer lloc on van anar, vas ser l'Illa de Lemnos, habitada únicament per dones, ja que els homes havien mort de la poca atenció que els prestaven. Els argonautes, com és d'esperar, van ser molt ben acollits per les habitants i la seva reina Hipsípile, tant, que es van oblidar de la seva missió fins que Hèrcules els va exhortar a marxar.

PARADA A MÍSIA
Seguidament, en una escala Mísia, Hilas, amant d'Hèrcules, va ser raptat per nimfes quan va anar a buscar aigua. Hèrcules va deixar la missió per anar a la seva cerca. 

PARADA A TRÀCIA I LES SIMPLÈGADES
Després, van anar a Tràcia, on van trobar un endeví, Fineu, qui els déus havien imposat un càstig doble per haver revelat als mortals els seus secrets: deixar-lo cec i condemnat a viure amb les harpies. Zetes i Càlais, que tenien ales, ja que eren fills del déu del vent, Bòreas, van fer marxar les harpies. Fineu, a canvi, els va ensenyar la manera de passar per les Simplègades, enormes roques flotants que s'obrien i es tancaven a l'entrada del mar Negre, xocant entre si. Seguint els consells de l'endeví, els argonautes van deixar anar un colom, que només va perdre una ploma, i van copiar el seu moviment amb l'Argo. Van aconseguir passar deixant només una taula enrere i, a més, les roques no es van moure mai més des d'aquell dia. 

La persecució de les Harpies, Erasmus Quellinus, 1636

ARRIBADA A CÒLQUIDA
Finalment, van arribar a la Còlquida, on el rei d'Eetes els va oferir el velló d'or a canvi de dues tasques: junyir dos enormes toros amb peülles de bronze que respiraven foc i llaurar amb ells i, després, sembrar-hi les dents del drac de Cadme

Això hauria sigut impossible sense l'ajuda d'Hera, la seva deessa protectora, qui l'hi va demanar a Afrodita que llancés una fletxa sobre Medea, la filla d'Eetes.

Ella, doncs, es va enamorar plenament de Jàson, i el va ajudar a complir les tasques. Això va ser extremadament convenient, ja que tenia molts coneixements en les arts màgiques. Tots junts van aconseguir realitzar les impossibles proves. No obstant, Eetes no tenia intenció d'oferir-els-hi el velló d'or, però, això no és tot, també volia matar tots els argonautes. 

Medea, però, va tornar a fer servir la seva màgia per adormir el drac que custodiava el velló i van aconseguir robar-lo i fugir amb ell. 

Quan es van adonar que Eetes els seguia, Medea va assassinar el seu propi germà, Apsirt, qui havia fugit amb ells, i va escampar el seu cadàver a trossos al mar perquè el seu pare tingués massa feina recollint-los i abandonés la persecució.

CAMÍ DE TORNADA
Al camí de tornada, va ser igual que forta que el d'anada. Van haver d'anar a l'illa d'Eea on la tieta de Medea va purificar els argonautes de les diferents coses terribles que van fer els argonautes i, d'aquesta manera, alliberar la ira de Zeus per la mort cruel d'Apsirt. 

Després van passar per l'illa de Creta, on Medea destrueix Talos, un autòmat de bronze gegant que llançava els vaixells a grans pedres, allunyant-los de l'illa. 

ARRIBADA A LOLCOS
Finalment, tot i tots els entrebancs, van aconseguir arribar a Lolcos, on van oferir el velló d'or a Pelias. Ell, però, es va negar a complir amb la seva promesa. 

Medea, per venjar-se, prepara un pla: utilitza la seva màgia per tornar la joventut a Èson, el pare de Jàson. Llavors, les filles de Pèlias, cauen a la trampa, demanen que faci el mateix amb el seu pare, i Medea els hi ofereix una poció, que realment és verí. 

Medea, Federick Sandys, 1866

El problema és que, quan Pèlias mor, Jàson és acusat de traïció i és forçat a marxar de Lolcos. Alcast, el seu cosí, aconsegueix el tron. 

TRASLLAT A CORINT 
Jàson va a viure a Corint amb Medea, on van té dos fills i van viure feliços durant deu anys. Jàson, però, al veure que pot ser rei de Corint, decideix abandonar a Medea i casar-se amb la filla del rei, Glauce. 

Medea, enfurismada de gelosia, envia els seus dos fills a portar una corona a Glauce, com a regal casament amb Jàson. Quan la noia se la col·loca al cap, esclata en flames. Creont, corre a ajudar la seva filla, però els dos acaben consumits per les flames. 

Medea, però, encara no està contenta, i decideix assassinar els fills dels dos, ja que sap el mal que l'hi farà aquest acte a Jàson. 

Medea amb els fills morts, Germán Hernández Amors, 1887

L'heroi, terroritzat, s'escapa d'ella, però no abans de ser maleït dient que la seva mor serà causada per la seva pròpia embarcació. Poc després, es desperta a l'Argo i acaba caient daltabaix per culpa d'una fusta mal col·locada.

Explicació del mite del velló d'or

Queralt Marsal 
1r Bat

Comentaris

Unknown ha dit…
M'ha agradat molt l'entrada, Queralt. Molt complert i interessant. Gràcies per la teva aportació, m'ha ajudat molt amb el meu examen de Medea d'Eurípides

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES