AFRODITA
Afrodita, també reconeguda en la mitologia romana com a Venus, era la deessa grega de l'amor, la luxúria, l'atracció física i el sexe. Afrodita era considerada una deesa amb molta ira i també era descrita com a malhumorada o bé capritxosa.
El mite de l'origen d'Afrodita està relacionat amb la pròpia etimologia del seu nom. El terme grec aphrós significa "escuma" i això va poder portar a la consolidació de la creença que aquesta deessa havia nascut el mar. Segons el mite més antic, recollit pel poeta de Hesíode, després de que Cronos arrenques els genitals al seu pare Urà va llançar les despulles al mar, a les costes de Pafos, a l'illa de Xipre. De la barreja del semen i la sang d'Urà amb l'escuma de l'oceà, va néixer la deessa de l'amor, en forma ja completament adulta. No obstant això, hi ha una altra versió completament diferent. Segons Homer, Afrodita era filla de Zeus i Dione.
Tots els escriptors antics estan d'acord en que la deessa de l'amor no va tenir infància, sinó que va néixer ja sent adulta, amb les seves formes físiques madures i preparades per ser desitjables per tots els mortals i immortals.
El naixement de Venus, Sandro Botticelli (1486)
L'amant més important d'Afrodita era Adonis. És el fill de Mirra, maleïda per Afrodita amb una luxúria insaciable pel seu propi pare, el rei Cíniras de Xipre, després de que la seva mare se'n enteres de que el fill era més bonic que la deessa de la bellesa. Expulsada després de quedar-se embarassada, Mirra va ser convertit en un arbre de mirra, però tot i aixó dóna llum a Adonis. Afrodita trobar el nadó i el porta a l'inframón, on va ser cuidat per Persèfone. Quan va créixer van veure que era molt bonic, però Persèfone se'l volia quedar. Zeus decreta que Adonis passarà un terç de l'any amb Afrodita, un altre terç amb Persèfone i l'últim terç amb el qui ell vulgues. Així dons Adonis va triar Afrodita. Adonis, el cap d'un temps, va ser assassinat per un senglar. Va morir desagnat, mentre que la deessa de l'amor plorava sobre el seu cos. Ella a causa d'això, decreta un festival per l'aniversari de la seva mort.
Culte
Afrodita tenia els seus propis festivals, les Afrodisias, que se celebraven per tota Grècia, però particularment a Atenes i a Corint. En el temple d'Afrodita ubicat al cim de l'Acrocorinto (abans de la destrucció romana de la ciutat en 146 a.C.) les relacions sexuals amb les seves sacerdotesses eren considerades un mètode d'adoració a la deessa.
Afrodita Urania, drapejada més que nua, amb els seus peus descansant sobre una tortuga (Museu de Louvre)
Per a finals de segle V a.C. la Filosofia hauria separat Afrodita en dos deesses diferents: Afrodita Urània, nascuda de l'escuma i Afrodita Pandemos, nascuda de Zeus i Dione. Amb la interpretació cristiana, Afrodita Urània figura com l'Afrodita celestial, representant l'amor de el cos i l'ànima, mentre Afrodita Pandemos estava associada amb el simple amor físic. La representació d'Afrodita Urània, amb un peu descansant sobre una tortuga, va ser interpretada més tard com emblemàtica de la discreció de l'amor conjugal.
Per això segons Plató Afrodita és dues deesses, una vella i l'altra jove. La major, Urània, és la filla d'Urà; la menor es diu Pandemos, i és la filla de Zeus i Dione. Pandemos és l'Afrodita comuna i l'Afrodita Urània és la celestial.
Rut Lagonigro
1r batx
Comentaris
Una informació que podriem afegir és que a Afrodita se li atribueixen la poma i la petxina, els seus animals són el dofí i el colom i de plantes, el. Murt i la rosa.
Un mite que ja coneixia sobre aquesta deesa és el d'Adonis. Quan la filla del rei de Xipre va néixer, aquest va dir que era la criatura més bonica. Afrodita es va enfadar i va fer que cometessin incest. D'això va néixer un fill, el qual Afrodita va rescatar, va ficar-lo en una capsa i donar-li a Persefone amb l'ordre de no obrir-la. Degut a l'atractiu d'Adonis, Persefone i Afrodita van barallar-se per ell, però Afrodita va guanyar.