HERÀCLIT
Heràclit d'Efes va ser un filòsof grec que va néixer a l'antiga Grècia entre els anys 544/535 a.C i va morir entre els 484/475 a.C per culpa d'una malaltia anomenada Edema. Estava interessat en metafísica, llenguatge i política. Venia de família aristòcrata hi hauria d'haver estat rei però ho va rebutjar per poder-se dedicar a la filosofia.
Era un filòsof presocràtic, que vol dir que es trobava abans de Sòcrates. Aquest va ser el primer grup de pensadors considerats filòsofs. Van inaugurar una nova manera de pensar, el pensament racional. Aquests filòsofs deien que la natura era ordenada i estructurada i que els humans podíem arribar a entendre-la gràcies a la raó.
Contràriament a els altres filòsofs presocràtics, no creia que la natura estava formada per una mateixa substància, sinó que defensava que tot es troba en canvi continu. "Panta rei". El seu arkhé era el foc. No s'ha d'interpretar com un element estrictament físic sinó com un símbol o una metàfora: El foc està en moviment i canvi constant, com la natura mateixa.
El problema del canvi entre Heràclit i Parmènides:
És un problema que es relaciona amb el de l'essència. Heràclit defensava que el mon estava en canvi constant i que els humans no podem arribar al coneixement.
En canvi Parmènides, contràriament a Heràclit, defensava que no hi ha canvi i que sí que es pot arribar al coneixement a través de la raó.
Finalment Plató va resoldre el problema donant una part de raó a cada un d'ells. Va dir que hi havia canvi, com deia Heràclit però que també hi havia coneixement com deia Parmènides.
Heràclit és conegut com l'obscur, com un personatge estrafolari. De fragments se'n han conservat uns 150 que són sovint enigmàtics, pero per el reconeixement que li mostren els filòsofs grecs posteriors, s'interpreta que es tracta d'un pensador de gran calada i que va desenvolupar una filosofia conceptualment molt elaborada.
Seguidament hi ha un vídeo per entendre i aprofundir més en el problema del canvi.
Berta Godoy
4t ESO
Comentaris
Una informació que podriem afegir, és que, encara que es sapiguen poques oses sobre la seva vida personal, dels fragments que an quedat de les seves obres mostren un despreci cap als demés grecs, i especialment cap als seus veins de Efesto (una ciutat de la costa de la actual Turquía)