1 de març de 2019

LA VIA LÀCTIA

La Via Làctia en llatí significava  "camí de llet" és una galàxia en forma d'espiral amb agrupacions de milers d'astres. Es mou a 270Km per segon i cada 225 milions anys el sistema solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia.

 
Via Làctia

Mite sobre la seva formació :


La història de l'origen de la Via Làctia, comença amb una aventura amorosa del déu Zeus sen't infidel amb la seva esposa Hera,. Zéus volia seduir a Alcmena una mortal i va aprofitar un dia que el seu marit se n'havia anat  per acostar-se a ella, van mantenir relacions sexuals junts i van provocar que Alcmena engendrés un nadó anomenat Hèracles (també conegut com a Hèrcules ).
Hera molt enfadada perquè Zeus estimes tan a un fill que no era seu va allargar l'embaràs d'Alcmena fins els 10 mesos i quan el nadó tenia 8 mesos li va enviar dues serps perquè el matessin però Hèracles amb les seves petites mans se'n va poder lliura fàcilment escanyant-les.
Hèrcules era fill d'una dona mortal i l'única solució perquè pugués ser immortal, era que Hera l'hi dones el pit, la qual cosa que ella es negava a fer.

Dos finals:

- Un dels mites és que Hermes missatger dels déus va posar a Hèracles en el pit d'Hera, mentre ella dormia, perquè mamés la llet divina però ella en despertar-se i adonar-se'n, el va separar bruscament i es va vessar la llet, formant la Via Làctia. 
- I l'altre és que un dia, mentre Hera i Atena passejaven per un camp, van veure un nen que descansava sobre l'herba fresca. Atena va convènçer Hera perquè l'hi dones de mamar, el nen va mamar molt bruscament i va provocar dolor a Hera, la qual el va apartar i es van deixar caure gotes de llet que fluidament van formar la Via Làctia.

                         Origen de la via làctia, Peter Paul Rubens

Anna Canadell
4t ESO

6 comentaris:

Judith Rodríguez ha dit...

Em sembla molt interessant que els ciutadans de l'Antiga Grècia disposessin d'històries per explicar fets universals també. Havia sentit a parlar d'aquest mite però només en coneixia el segon final, és a dir en el que Atena s'involucra en el mite ajudant a Hèrcules perquè sigui immortal.
Bona feina!

Jana Casacuberta ha dit...

És molt interessant que darrere d'un fet científic s'hi amagui la mitologia. Havia sentit alguna vegada aquesta història, però sempre trobo molt sorprenent els nivells als que arriba la mitologia. A banda d'això, també podem observar com Zeus sempre està al mig de problemes de infidelitat i això moltes de les vegades és el que causa tots els conflictes entre els déus i les deesses. Bona feina!

Rebeka Picoiu ha dit...

Sincerament mai m'he plantejat res de la Via Làctia. Aquesta entrada en veritat m'ha agradat molt perquè, tot i ser un mite, m'ho puc imaginar com si hagués passat en realitat i els dos finals m'han menjat el cap. Tot i que prefereixo la primera.

David Raurell ha dit...

És curiós i entranyable que hi hagin mites sobre astres, planetes o en aquest cas, la Via Làctia. Com molts altres mites, es comença amb una infidelitat que serà el tema principal de la història. Bona feina!

Berta Reixach ha dit...

Molt interessant que hi hagin mites sobre temes més científics. Des de avui no s'havia quin significat tenia la via làctia, ha sigut una mica estrany. Com podem observar, aquesta història succeeix a partir d'una infidelitat, com a la majoria. I tot i així, m'han agradat molt ambdós finals.
Bona feina!

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Havia sentit varies vegades aquest mite però dels dos finals només coneixia el primer. Sempre està bé conèixer les diferents versions que hi ha d'un mateix mite. Bona feina!