27 de març de 2019

ELS GLADIADORS

Els gladiadors eren esclaus castigats pels seus amos, condemnats a la mort, treballs forçats o a ser presoners. 
Lluitant, si guanyaven, se'ls hi donava la llibertat, fama, i en alguns casos, molt bona posició econòmica. 
També hi havia presoners lliures, com militars o aventurers, que s'hi dedicaven voluntàriament per motius econòmics o  perquè no havien trobat un altre recurs per viure. Els gladiadors eren entrenats en escoles especials on es preparaven físicament i mentalment.
La vida dels gladiadors era molt dura i la seva formació encara més. Per entrenar feien servir armes de fusta amb sobrepès, i tenien una dieta molt estricta que els mantenia forts i musculats. Qualsevol error en la formació podia ser castigat amb la flagel·lació
Tot i això, tenien una vida més bona que els romans, ja que disposaven de menjar, habitatge i atenció mèdica. 

    Lluita de gladiadors a l'amfiteatre
                                      
La paraula gladiador ve del llatí, "gladius", que era el nom de l'espasa que feien servir els lluitadors. 
Aquests combats es van crear com a costums funeraris dels etruscs, i, a Roma, la primera exhibició pública, va tenir lloc el 264 aC. Aquests espectacles van començar sent ritus en honor als déus i difunts, però, van acabar sent un espectacle ple de sang i el preferit dels romans, fent part de la seva vida social, amb un gran interès. Els combats es feien a l'aire lliure, després en circs, i finalment, al tenir un públic tan gran, en amfiteatres. 
                             Amfiteatre de Tarragona
Hi havia diferents tipus de gladiadors, segons les seves armes i maneres de lluitar. Els més populars eren:
-Retiaris: lluitaven sense casc, armats amb un trident i una xarxa, i vestien amb un túnica curta, un cinturó i sense proteccions.
-Tracis: anaven amb un escut molt petit i una espasa molt corbada, casc amb cesta, protectors a les cames, espatlla i al braç amb el qual portaven l'espasa.
-Samnites: portaven proteccions a la cama esquerra i al braç dret. És defensaven amb un escut allargat, una espasa curts i amb un casc de visera.
-Miramil·lio: lluitaven amb escut llarg i espasa curta, casc en forma de peix i amb una cresta i protectors a la cama esquerra i al braç dret.
-Andabates: eren forçats a lluitar i ho feien a cegues, amb el casc amb la visera sense forats i cota de malla.
-Secutor: amb escut, espasa i casc esfèric amb visera. Eren molt àgils amb els moviments.
-Equites: combatien a cavall. Portaven un casc amb visera tancada i els braços embolicats amb corretges. 
Algunes peces de l'equipació dels gladiadors

A l'hora de fer un combat, els gladiadors es dirigien a l'amfiteatre travessant tota la ciutat. Un cop a l'arena, desfilaven i saludaven l'emperador amb el crit tradicional: Ave Caesar, morituri te salutant (Cèsar, els que han de morir et saluden). Després es triaven a sorts les parelles de lluitadors i marcaven l'espai de combat a la sorra amb un pal, i es tocava una banya en senyal que comença la lluita. 
Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida, i si calia, fuetejaven als lluitadors. 
El públic cridava pel lluitador que havia apostat. 
Quan un dels dos lluitadors queia ferit, alçava la mà per demanar gràcia. L'emperador o el magistrat que presidia els jocs, triava segons l'opinió del públic: si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze, i, en canvi, si l'abaixava, el guanyador matava al vençut i rebia la palma de la victòria.
Un bon gladiador tenia molts admiradors i admiradores. Podia rebre regals i grans quantitats de diners, fins que se li dones una espasa de fusta en símbol de la seva retirada.
   Gladiadors al Colisseu

Alguns gladiadors famosos van ser Cornelius Scipion, el primer gladiador a participar en un combat, Espartacus, que va liderar una rebel·lió d'esclaus contra el poder de Roma, i Diocles, va guanyar 1469 batalles i es va convertir en el gladiador millor pagat de la història.


                      Cornelius Scipion



                                    Espartacus


                                                 Diocles        

Karina Szabo
4t ESO

5 comentaris:

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

No sabia que els gladiadors tenien una formació específica i m'ha semblat curiós. També és interessant veure com tot i que molts d'ells fossin esclaus, tenien millor vida que algunes famílies ja que tenien una casa i menjar cosa que molta gent no podia tenir. Bona feina!

Judith Rodríguez ha dit...

M'ha sorprès llegir que alguns ciutadans romans tenien un nivell de vida inferior als propis gladiadors, ja que la majoria d'aquests eren esclaus.
També cal destacar que tot i que no es digui sovint, els gladiadors eren professionals en el seu art, realitzaven una sèrie d'entrenaments.
Molt interessant!

Paula Vinci Sañas ha dit...

Llegint això es veu que els espectacles de l'antigua roma eren una part molt important de la vida dels ciutadans ja que tot i que els gladiadors fóssin esclaus tenien una bona dieta amb la que no passaven gana, tot perquè després poguessin lluitar i donar espectacle

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Molt interessant!
També cal dir que molts gladiadors, lluitaven per guanyar diners o un lloc per viure encara que no els hi agradés.

Alba Le Riera ha dit...

Amb aquesta explicació sobre els romans, m'ha recordat molt als combats de boxe. La gent gaudeix i aposta per veure quin dels dos guanyarà, i tot i que amb el boxe no es fagin servir armes, també és un combat entre dos individus que tenen un entrenament previ, i es preparen mentalment per combatre contra un altre.
Bona feina!