LA MEDICINA A L'ANTIGA ROMA

ORÍGENS

Els romans van adquirir la majoria dels seus coneixements en medicina dels grecs. Sobretot, gràcies a Hipòcrates, qui va ser una gran font d'inspiració i ajuda, ja que va deixar per escrit una detallada descripció de totes les malalties que va tractar.

Ja des dels inicis de la República, es van començar a crear escoles de medicina a Roma, on els futurs metges hi aprenien tot tipus d'habilitats mèdiques. Aquests mètodes, però, no eren estrictament científics, sinó que es combinaven amb rituals religiosos.

ELS PROFESSIONALS

Molts dels recent formats metges, començaven a formar-se professionalment a hospitals de l'exèrcit. Allà aprenien sobre anatomia i cirurgia per curar les ferides dels soldats. 

Els metges experimentats solien ser esclaus o lliberts, que es desplaçaven de poble en poble tractant els seus pacients a les fires o mercats.

Ara bé, aquests no visitaven a tothom. La gent pobra del món rural era atesa per curanderos amb remeis populars.

També el barber feia sovint funcions de metge i fins i tot de cirurgià. Aquests, creaven receptes que curaven algunes ferides. Afaitaven el cap del client i després estenien una composició de pasta sobre la ferida, amb una espàtula i una cullera de bàlsam.

LES INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES

Les operacions eren extremadament doloroses, ja que els romans no coneixien cap anestèsic. Els pacients bevien vi per alleujar el dolor. Malgrat tot, complexes operacions es duien a terme, com ara la amputació d'extremitats, l'establiment de pròtesis (sobretot de cames) o restabliment d'ossos trencats, cessàrees, extracció de pedres de la bufeta, etcètera.

Soldat romà traient una fletxa de la cama d'un company amb un parell de pinces

LES MALALTIES

En aquells temps, moltes malalties assetjaven a la població. Com és habitual, els infants eren sovint les víctimes innocents de grans epidèmies com el tifus.

Més del 90% de la població de l'Imperi era pobre, vivia al camp i tenia una existència més aviat precària. 

Anàlisis forenses realitzats recentment a esquelets procedents de qualsevol racó del món romà revelen moltes malalties relacionades amb la malnutrició.

Els metges romans sovint diagnosticaven les malalties que tenien els pacients a través del que aquests havien menjat.

ELS REMEIS

Els metges romans coneixien molt bé els beneficis de l'exercici físic, per això el recomanaven, juntament amb respirar aire pur i visitar regularment els banys, com a mesura per mantenir una higiene correcta.

Quant als remeis que utilitzaven per curar malalties o altres problemes de salut, els més coneguts són aquests:

• Les infeccions als ulls eren tractades amb diferents ungüents fets de plom, zinc o ferro.
• Per curar problemes respiratoris i afeccions de pit, s'utilitzava la barreja d'herbes medicinals i vi.
• La saba d'algunes plantes era usada per curar problemes de la pell, com per exemple mossegades de serps.

Estan documentades més de 500 plantes medicinals que usaven els romans. Però no totes eren destinades a guarir, sinó que moltes van ser utilitzades per elaborar verí, a fi d'eliminar enemics. En una altra entrada parlaré sobre aquests.

ELS INSTRUMENTS MÈDICS

Els instruments més utilitzats pels metges i cirurgians romans eren els següents:

• Fòrceps
• Ganxos
• Pinces
• Escalpelos
• Paletes
• Agulles
• Ventoses
• Tisores
• Serres
• Palanques
• ...

METGES CÈLEBRES

Han sigut molts els metges de l'Antiga Roma que han passat a la història: Celi Aurelià, Critó d'Heràclea, Escriboni Llarg, Dioscòrides, Sorà d'Efes i el més destacat: Galè. Aquest era un metge grec que va acabar sent el metge de la cort de l'Emperador Marc Aureli. El pensament d'aquest i el seu punt de vista van dominar la medicina europea al llarg de més de mil anys.

Galè

Marta Orte

1r Batx