6 de juny del 2018

EL RAPTE DE LES SABINES

El rapte de les sabines és una llegenda romana molt popular que ha estat representada per molts pintors i escultors. El mite explica el segrest de les dones del poble de Sabínia per part dels fundadors de l'Antiga Roma.

En els seus principis, Roma era una petita ciutat poblada per una majoria masculina, i per aquesta raó el rei Ròmul va organitzar un esdeveniment esportiu en honor al Déu Neptú, el Déu del mar, i va convidar als homes i dones dels pobles veïns. Molts d'ells van venir a l'esdeveniment i els sabins van venir acompanyats de les seves famíles, i per tant, amb el seu rei Titus Taci. El que no sabien els pobles veïns és que es tractava d'una trampa. Els romans pretenien assaltar a les famílies quan estiguessin distrets i quedar-se amb les dones per poder continuar amb la seva descendència. 

L'espectacle va començar amb una senyal que indicava als romans el rapte d'una dona, per després portar-la cap als homes. Els romans -amb els seus comportaments més primitius- van intentar convèncer a aquestes dones declarant que es volien casar amb elles i que havien de sentir-se orgulloses, doncs passarien a formar part de Roma, un poble escollit pels deus. Les sabines van acceptar a canvi de que elles només realitzarien una sola tasca: telar. Així es van deslligar d'altres obligacions i treballs domèstics, destinats a servents i prendrien importància.

No obstant això, els ex-marits rebutjats no es van quedar de braços creuats i van atacar als romans, enfurismats per haver sigut traïts. Els van acorralar al Capitoli gràcies a l'ajuda de una sabina anomenada Tarpeia, que els va franquejar l'entrada a canvi de uns braçalets. Van acceptar el tracte però, enlloc de joies, van castigar la seva traïció  amb una altra traïció, posant els seus escuts pesats sobre ella, aixafant-la. El lloc on va tenir lloc aquest assassinat es va passar a dir Roca de Tarpeia, lloc on es tiraven als convictes de traïció en temps primitius.

Els enfrontaments entre sabins i romans van continuar i quan va arribar el moment del que aparentment seria la batalla final, les sabines es van interposar entre els dos bàndols, impedint la massacre i intentant fer-los entrar en raó. Elles van argumentar que si guanyaven els romans, perdrien els seus pares i germans, i si guanyaven els sabins, perdrien els seus marits i fills. Amb aquesta argumentació van aconseguir parar la rivalitat i es va celebrar un banquet per a celebrar-ho. Titus Taci i Ròmul van formar una diarquia per a beneficiar els dos pobles que va durar fins la mort de Titus.


El rapte de les sabines, de Jacques-Louis David
Helena Osset
1r Batx

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla molt peculiar l'estratègia dels romans per aconseguir dones per continuar la seva descendència. Les dones accepten pel simple fet de deslliurar-se de feines a les que estaven sotmeses. Però el que més m'ha impressionat ha set la manera de com es va parar l'enfrontament: amb el diàleg. Un bon mètode que també hauriem de fer servir nosaltres més sovint.

Júlia Sabat ha dit...

Com que volien posar una solució en aquesta població tant masculina es va fer un rapte, el primer que els hi va venir a la ment, segurament, i una solució poc pensada ja que no pensaven en les famílies d'aquestes dones. Aquest mal acte es va solucionar parlant-ne, això si que és una bona solució que s'hauria d'aplicar sempre.

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Aquest mite ja l'havia estudiat, però tot i així em continua sorprenent la decisió que van prendre els romans. L'únic que podien aconseguir amb aquesta acció era una guerra o batalla i tot i que van acabar regnant junts, Ròmul i Titus Taci, podrien haver arribat al mateix punt sense haver de raptar les dones. El que no sabia era allò de la Roca de Tarpeia i m'ha semblat curiós. Bona feina!

Fernanda Paredes ha dit...

Deixam afegir que gràcies a aquest mite a dia d'ara, a les bodes tenim padrins perquè en aquest temps; si l'home volia dona es feia acompanyar per algun germà, amic, o familiar que l'ajudés a capturar-la i fugir sense ser atrapats, aquest es l'origen del padrí de bodes. M'ha semblat un mite força curiós, bona feina!

ASTRONOMIA A LA ROMANA

Les influències de la mitologia clàssica es poden trobar en molts àmbits de la nostra societat, fins i tot en la ciència. En una de les bran...

Popular Posts