PERÍODES I EVOLUCIÓ DE LA LITERATURA LLATINA

INTRODUCCIÓ A LA LITERATURA LLATINA

Roma com a tal no tenia una cultura per a la literatura sinó que la va recollir de altres civilitzacions, la més destacada era Grècia la qual va conquistar el 142 aC. En aquest context es començarà a denotar la literatura llatina, la qual es distingeix de la grega pel seu caràcter més pràctic i polític diferent de la grega que és més idealista i imaginativa. Aquesta llengua unitària de Roma, el llatí, va ser imposada a totes les civilitzacions que conquerien i això va provocar l'arraconament de les llengües itàliques d'entre altres i en l'imperi, s'arraconaran llengües d'Occident. Tots aquest pobles els quals ara parlen el llatí potenciaran aquesta literatura llatina. 

Escriptors d'Àfrica, Itàlia, Hispània, Gàl·lia i del món hel·lènic en general aportaran canvis en els accents i cultures d'aquesta literatura. De tota aquesta ens ha quedat molt poc patrimoni i no hi ha gaire informació, però sabem d'alguns generes poètics grecs com les naeniae que foren poemes funeraris, d'alguns càntics que es duien a terme en els banquets per honorar personatges heroics, cants satírics que ridiculitzaven els triomfs dels generals, també sabem de les comèdies atel·lanes bufonesques i dels obscens versos Fescennini que es corejaven a les festes públiques. De tots aquests els versos més antics conservats són les pregaries o carmina, cants de la confraria dels arvals i els dels Sacerdots Salii. En la mètrica antiga l'única forma romana que es troba és el saturni, i posteriorment els metres grecs. 

El poble romà dedicarà al dret, a l'oratòria i a la història la seva prosa. El document legislatiu més antic romà conservat el trobem en la llei de les Dotze Taules recuperades per Api Claudi Cec, l'escriptor llatí més antic, per un altre cantó Papiri ens recuperarà fragments de lleis religioses donades en la monarquia, les leges regiae, i Gneu Flavi ens farà arribar diverses formules de procediments judicials.

Llavors posem data al començament de la literatura llatina al segle III aC quan Grècia, degut al seu sistema polític, es posa per sobre de Romà. La literatura evolucionarà fixant-se amb els elements itàlics i hel·lenístics com a referents més importants.

Tindrem llavors un primer període que data del 264 al 78 aC, de les guerres púniques a la mort de Sul·la, en la que tindrem una literatura molt receptiva i de progrés. Un segon a l'època del Ciceró del 78 al 29 aC i els temps d'August del 29 aC al 14 dC on trobem que és més orgànica i rica en creadors. I un tercer que troba el seu final en la caiguda de l'imperi d'Occident el 476 dC on es veu una literatura molt extensa, molt desequilibrada i desigual. El cristianisme remarcarà aquestes característiques i donarà personalitat a Europa.

FILHEL·ENISME 

El filhel·lenisme s'iniciarà a Roma gràcies a alguns cercles aristocràtics, els Escipions i els Metels, i gràcies a alguns generals que havien conquerit els regnes dels successors d'Alexandre. Aquest corrent  farà néixer la reacció de l'esperit conservador i "nacionalista", representat en Cató el Vell. Livi Andrònic serà el gran promotor. Amb el temps sorgeixen els primers assaigs d'epopeia romana de Nevi i Enni. En canvi el teatre serà l'element més fort que durarà dos segles, el III i el II aC, amb la comèdia palliata, de moral romana i arguments grecs, dels autors Nevi, Enni, Celici, Plaute i Terenci. La comèdia togata, representadora d'escenes de la vida romana, dels autors Titini, T. Quincti Ata i L. Afrani. I la tragèdia praetexta, de personatges romans, d'autors, Andrònic, Nevi, Enni, Pacuvi i Acci. Lucili serà creador de la sàtira, un gènere originalment romà i en quant a la prosa trobarem historiadors i annalistes com Fabi Píctor, Cinci Aliment, G. Aquili i Q. Claudi Quadrigari, dels quals en conservem escritures en grec, però també en conservem en llatí, per uns altres autors, L. Cassi Hèmina, L. Calpurni Pisó, L. Celi Antípater i Semproni Asel·lió. De tots aquests autors el més important fou l'anomenat M. Porci Cató, el Vell. Llavors, durant el segle II i I aC la retòrica i l'oratòria serà desenvolupada per tota una sèrie d'autors dels quals, entre d'altres, ens ha quedat un manual d'ensenyament dels rètors llatins, La Retòrica a Herenni,d'autor desconegut.

La cultura grega, ja dissolta, deixa pas al tradicionalisme romà, en tindrem constància en la escriptura, que s'orienta en els sentits més polítics, coincidint amb la guerra civil i algunes revolucions. En aquest context es poden contemplar dos tipus d'oratòries diferents, l'oratòria àtica, de la qual una característica era el raonament cenyit, i de la qual em conegut el nom d'autors molt coneguts, com Licini Calvus, Juli Cèsar, Cató d'Útica, M. Favoni, Marc Juni Brut, l'assassí de Cèsar..., i l'oratòria asiàtica, distingida per la seva estructura barroca, d'autors com Hortensi, el rival de Ciceró, i M. Antoni.

FI DE LES PRIMERES ETAPES

Amb el temps els annalistes varen ésser substituïts pels escriptors de memòries M. Emili Escaure, Q. Lutaci Càtul i Sul·la, d'entre altres, i els historiadors i biògrafs,com Cèsar, Sal·lusti i Nepos. El més erudit fou M. Terenci Varró. D'altre cantó la poesia es convertira a l'alexandrisme determinant els noui poetae, fent destacar per sobre de tot el temps d'August com a edat d'or en la literatura llatina amb l'historiador, orador i poeta, Tit Livi, i els poetes Virgili i Horaci.

Tit Livi, màxim representant en l'època arcaica i clàssica. 

Àlex Pujalt 
1r Batx