23 de febrer de 2018

ÈPOCA POSTAUGUSTAL

DESPRÉS D'AUGUST
Els temps d'August, que s'acaben amb la mort d'August, successor de Cèsar, deixen pas tot un corrent d'autors molt diversos. La època vinent s'anomenarà més tard "post"agustal, de la qual se'n conserven molts noms d'autors i pocs textos. Això es podria associar a que en aquestes èpoques es dona la crema de la biblioteca d'Alexandria, el moviment cristianitzador i la invasió bàrbar.  
Aquest "tercer període" es caracteritza per les seves abundants guerres i l'inici del moviment cristià per tota Europa. Arriben moltes innovacions de l'imperi occidental, de les províncies d'interior, i moviments classicistes, que aniran des de l'època de Tiberi, successor d'August, fins al següent, Neró.
I serà promogut per molts autors, poetes com Germànic, Manili, Fedre, Calpurni Sícul, Col·lumela..., prosadors com Cels, Pomponi Mela, Q. Curci Ruf.., Petroni, com a novel·lista més destacat, el filòsof i autor de tragèdies L. Anneu Sèneca, i el poeta èpic Luca, aficionats a l'estoïcisme i futures víctimes de Neró.
Marc Ulpi Trajà
Marc Cocceu Nerva


Llavors arribarà l'època de Vespasià i Domicià presidida per la de Nerva i Trajà, en la qual podem destacar el seu interès per millorar les condicions dels seus súbdits i la màxima expansió de l'imperi, i des de l'època d'Adrià, el qual seguirà amb aquest interès humanitari, fins la caiguda de l'imperi d'Occident.
Aquesta època de Vespasià i Domicià serà molt classicista, i ho veurem ens les imitacions de Siri i Valeri, els quals recolliran de la mà de Virgili i un poeta de retòrica Estaci, a més destacaran tres coneguts protestants, Marcial, poeta destacat pels seus "epigrames", Juvenal, gran critic de la vida cotidiana romana, i Persi, que destacava pel seu gran caire satíric. En la següent època predominen el rètor Quintilià de Calahorra, i l'epistològraf i panegirista Plini El Jove, l'historiador i estilista Tàcit, que va públicar els Anales, que s'ambientaven en les èpoques de la mort d'August i la caiguda de Neró, i les Historias, que comprenien les èpoques de Neró a Nerva, i el biògraf dels cèsars Suetoni, el qual fou secretari d'Adrià i protegit de Plini El Jove.

Titus Flavi Sabí Vespasià
Neró Claudi Drus Germànic
 
Fins a l'època que va d'Adrià fins a la caiguda de l'imperi en que sorgeixen noves corrents de literatura, per exemple en la poesia que hi havia abans d'aquesta època havien sorgit les poetae nouelli, ara presidides per les èglogues de Nemesià,  Peruigilium Veneris, i, Ausoni, Claudi Claudià i Rutili Namacià, tots tres poetes. Pel que fa la prosa sabem que en aquella època final (d'Adrià fins la caiguda de l'imperi) es decantava pel dret, l'erudició, la gramàtica i la lexicografia.

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic
Titus Flavi Domicià

FINAL DE L'ÈPOCA POSTAUGUSTAL
Més tard, de l'any 400 d.C. ,aproximadament, obtindrem un llibre anomenat "Historia Augusta" i epítoms de la història romana de Florus del segle II, promotor de Tit Livi i d'Eutropi del segle IV, que recolecta la història de Roma en el seu llibre Breviarum at urbe condita. Frontó i Apuleu seran dos escriptors africans, escrivien en un llatí "africà", que tornaran a les escriptures clàssiques, arcaïtzants i influenciats per la vinguda del segle II d.C.. I en el segle III la llengua llatina finalment es convertira en instrument del cristianisme, i començarà l'era de la literatura llatina cristiana, la qual acabarà amb la literatura clàssica i estendrà la seva pròpia literatura arreu.

Àlex Pujalt 
1rB

2 comentaris:

Maria Erra ha dit...

August és un emperador molt conegut, però potser no és tant conegut el que va passar després, i sempre és interessant aprendre nous períodes històrics. Molt bona entrada!

Paula Sala ha dit...

A tothom li sona l'època dels emperadors romana, però potser no tots saben el que passava realment, i sempre va bé refrescar una mica la memòria. Una entrada molt interessant!