EL FIL D'ARIADNA

Minos, poderós monarca de Creta, fill de Zeus i Europa és castigat per Posidó, déu del mar, pel seu orgull i avarícia amb el naixement d'una criatura engendrada per la seva esposa i un toro blanc anomenat Minotaure. D'aquesta manera neix un ésser fantàstic, cruel i sanguinari amb cos d'home i cap de toro. El monarca, avergonyit, manà que construïssin al seu castell un laberint per amagar el monstre.

Creta, essent la ciutat-estat més important del Mediterrani, estava en constants conflictes amb altres estats veïns com Atenes. A Atenes mateixa se celebraven unes competicions dedicades a Minerva, la deessa de la saviesa, competicions en les quals Androgeu, fill de Minos, un noi hàbil, atlètic i esportista participa i on aconsegueix vèncer a tots els altres participants. Aquests, enfurismats d'enveja assassinen Androgeu. El seu pare, el rei Minos, profundament dolgut i enfadat per la mort del seu fill, declara la guerra a Atenes . Egeu, rei d'Atenes, li ofereix un tribut a canvi d'evitar la invasió imminent de la seva terra. Durant 9 anys, 7 joves i 7 donzelles grecs, hauran de ser entregats a Creta per ser devorats pel Minotaure. En el tercer any, Teseu, fill del rei Egeu, s'amaga amb els 14 joves que hauran de ser presa del minotaure, disposat a matar-lo i d'aquesta manera alliberar el poble atenenc.

En arribar a Creta, Ariadna, la filla del rei de Creta, s'enamorà de Teseu i, per ajudar-lo a sortir del laberint sense pèrdua, li donà un cabdell de fil, el fil d'Ariadna, amb el qual poder trobar la sortida. Teseu va entrar al laberint i li donà mort al minotaure. Després, amb l'ajuda del fil que li havia donat Ariadna va sortir victoriós però el rei Minos se n'adonà de seguida de la matança que havia estat efectuada i entrà en còlera. Teseu va haver d'apurar la seva fuga i amb ell se'n va endur Ariadna. Aquesta però mai va arribar a conèixer la terra de Teseu, Atenes, ja que en una parada que van fer a l'illa de Naxos ell l'abandonà a la platja mentre ella es recuperava d'un mareig, pujant al vaixell i essent impulsat per un misteriós vent.

Ariadna - John Lavery (1886)

Teseu i Ariadna a l'entrada del laberint - Richard Westall

Ariadna dona el cabdell de fil a Teseu - Pelagio Palagi (1814)

Les versions d'aquesta traïció varien molt i se n'han fet un sens fi d'hipòtesis. S'ha dit que Teseu estava enamorat d'un altre dona, també que fou per ordre dels déus. Així doncs, Afrodrita en veure Ariadna sola i perduda a Naxos li va prometre un marit immortal, compadint-se de les seves llàgrimes, sabent també que Dionís es dirigia cap aquelles platges. Dionís i Ariadna s'acabaren casant a l'Olimp i aquest li regalà com a regal de bodes una corona d'or d'envejable bellesa i valor.

Bacus i Ariadna - Ticià (1523-24)

El triomf de Bacus i Ariadna - Annibale Carraci (1597-1602)

El matrimoni amb un déu no li va concebre a Ariadna la immortalitat i, un dia, ja cansada i vella, morí. Dionisi va agafar la seva corona d'or i la va llençar cap al cel. A mida que la joia guanyava alçada les pedres d'aquesta es feien més i més brillants, fins que es transformaren en estrelles. És d'aquí d'on ve la constel·lació d'Ariadna.

Alphecca (constel·lació de corona)

Homer fa una narració diferent dels fets i explica, a través del seu heroi Odiseu, que durant la seva visita al món dels morts va veure a Ariadna entre les ànimes que habitaven en aquell lloc. Segons ella havia estat assassinada per Artemisa a Naxos seguint les instruccions de Dionisi. 

A causa d'aquest mite, també, s'usa l'expressió "Fil d'Ariadna" com a indicació o guia per arribar a un objectiu o localitzar un lloc amb les indicacions d'algú.

Angie Pérez
1r BATX