LA VIDA QUOTIDIANA

LA JORNADA DEL CIUTADÀ ROMÀ

Les activitats que duia a terme un romà els dies feiners duraven, generalment, de sol a sol. S'aixecava abans que es fes de dia, cap a dos quarts de cinc a l'estiu i a dos quarts de vuit a l'hivern. Es rentava la cara, els braços i les cames, i anava a la cuina a esmorzar. Sortia de casa per anar al seu lloc de treball.

Si era ric, rebia a molt d'hora els clients que saludaven el senyor. Després es dedicava als afers personals (visites, votacions als comicis, negocis, etc.) o públics (en el cas que fos magistrat).

A mig dia plegava de la feina fins l'endemà, i llavors prenia el prandium, un dinar lleuger, tan senzill que ni tan sols es parava la taula. Després , cap a les dues de la tarda, feia la migdiada (meridiatio).

Després de la migdiada, cada nou dies a l'època republicana, prenia un bany de cos sencer: els ciutadans rics ho feien generalment a casa seva, i la resta de ciutadans anaven als banys públics (thermae), on calia pagar una moderada entrada. Seguidament solia anar a fer un tomb i, cap a l'hora desena (les 4 de la tarda), s'asseia a la taula per prendre el sopar, l'última menjada del dia i la més abundant. Un cop havia acabat de sopar,se n'anava a dormir.

Les termes de Caracalla
deixo un enllaç per veure'n més informació,
aquí

EL MENJAR  

Els romans primitius eren molt mesurats: menjaven pocs aliments i no gaire variats. Ben aviat, però, a causa de la riquesa generada per les conquestes, les taules de nombrosos ciutadans es van omplir de plats exquisits. 

A partir del segle II a.C els romans feien ja tres àpats al dia, tot i que només el sopar era abundant:

a) El ientaculum, un petit esmorzar després de llevar-se, que consistia en pa, formatge, mel i fruites

b) El prandium, una espècie de piscolabis, àpat lleuger, que feien al migdia. Prenien carn freda, ous o embotits, així com fruita i vi. De vegades, aprofitaven per a aquest dinar les restes del dia anterior

c) El sopar, l'àpat principal, que durava des de mitja tarda fins a la nit. A les grans ocasions, quan hi havia convidats, el banquet podia durar fins a la matinada: després del sopar pròpiament dit tenia lloc una sobretaula molt llarga (comissatio), amb converses, espectacles diversos i passatemps, acompanyada amb la ingesta abundant de vi, fruits secs i dolços.

A l'època antiga els romans sopaven a l'atrium; a l'època republicana ho feien al cenacle (una cambra que solia sobreposar al tablinum); i, ja durant l'Imperi, sopaven al triclinium (menjador), ajaguts damunt de tres llits que tenien una disposició fixa al voltant d'una taula, i eren anomenats summus, medius, imus.

Els lectus medius era el lloc d'honor; el lectus imus, el del propietari de la casa.

triclinium

EL MENÚ

Una vegada els comensals s'havien acomodat al lloc assenyalata,els esclaus presentaven l'aigua per a l'ablució de les mans i el banquet començava.
El menú d'un bon sopar, a partir del segle I a.C, constava de tres parts:

a) La gustatio, que era una mena d'aperitiu. Es menjaven entremesos, amanides, carxofes, espàrrecs, porros, bolets, olives, nous, ostres etc. i com a beguda prenien vi amb mel (mulsum).

b) La prima mensa, que era el sopar pròpiament dit. Constava de diversos plats de carn, ho amanien tot amb sal, llorer, julivert, herbes aromàtiques, salses i canyella. El pa també era imprescindible a la taula.

c) La secunda mensa o postres, que consistia en prendre pastissos, fruita i fins i tot gelats, acompanyats de vi dolç.

Simulació del menjar que podia haver-hi en un àpat romà

1r Batx

Êlia Vilà