HADES, SENYOR DE L'INFRAMÓN
A la cultura grega Hades era el guardià dels inferns. Consideraven que només hi havia un déu superior a ell, que era Zeus, del qual eren germans. A ells i la seva resta de germans se'ls-hi diu Déus de l'Olimp.
Els pares de Hades eren Cronos y Rea. La historia narra com Cronos devora als seus fills, menys a Zeus, gràcies a Rea, que el salva intercanviant-l'ho per una pedra. Cronos no vol que cap fill el destroni com va fer ell amb el seu pare. Zeus acaba derrotant al seu pare i allibera a tots els seus germans. Després, Zeus i Hades lluiten contra els titans per ser-se amb el control del món (Titanomàquia). El seu poder també es diferencia per posseir el casc de la invisibilitat, que el va ajudar a guanyar batalles contra als seus enemics.
Zeus va decidir compartir l'univers amb dos dels seus germans. Ell va triar ser senyor dels cels, Posidó el senyor dels mars, i Hades el senyor del món subterrani, de l'inframón.
HADES I PERSÈFONE
La historia dona la explicació de les estacions de l'any. Hades veu a Persèfone recollint flors i s'enamora de ella. Perséfone es la filla de Demèter, la deessa de l'agricultura i la fertilitat. En aquell mateix moment va decidir raptar-la i casar-se amb ella.
 |
| El rapte de Persefone. |
En veure que passaven els dies, i Persèfone no tornava a casa, Demèter, va anar a buscar a la seva filla. Es va passar dies buscant-la, però per més que la busqués, no la trobava. Trista i encoleritzada per la desaparició, va retirar tots els seus favors a la terra, condemnant.la a un hivern etern
conjuntament amb els seus habitants. Els arbres ja no donaven fruits, les flors no germinaven, als camps no hi creixia cap cereal. i això provocà la mort de molts a la terra
Zeus va descobrir la treta d' Hades, i per solucionar el conflicte va enviar a el seu missatger; Hermes.
El missatger va baixar als dominis de Hades, a l'inframón. Hermes va pregar al governant de l'infern que deixés tornar Persèfone al costat de la seva mare. Finalment Hades va acceptar, però al disposar-se a marxar Persèfone, l'astut Hades li va oferir un gra de magrana. Ella confiada se'l va menjar. La norma del inframón era clara, tan per déus com per els mortals. Qualsevol que mengés algun aliment a l'infern hauria de residir per tota la eternitat en ell.
Zeus, en assabentar-se de l'estratagema d'Hades, va arribar a un acord amb Demèter per evitar la seva fúria. Durant un terç del any, Persèfone estaria amb Hades a l'infern, i la resta de l'any, amb la seva mare.
D'aquesta manera, els antics grecs explicaven les estacions de l'any.
Hi ha moltes històries relacionades amb Hades, com: Hades i Teseu, Hades i Orfeu, etc.
HADES AL MÓN ACTUAL
En els nostres dies, s'ha adaptat la figura d' Hades a pel·lícules, llibres, contes, etc.
La figura d'Hades és completament diferent, ja que els antics grecs li tenien molt respecte, però era totalment aliè a les persones, no li temien si elles no el feien enfurismar de manera directe (com és el cas de Sísif). Avui en dia s'ha escenificat Hades com maligne i cruel.
4t ESO
Comentaris
Quant al fet que s'ha cruelitzat a Hades, en saps el motiu? Jo crec que probablement és causat pel cristianisme, ja que 'anar al cel' seria quelcom bo després de la mort, i per tant anar a l'infern seria negatiu o dolent.
Molt bona entrada!