RESTES ROMANES PROP DE TARRAGONA (II)

En aquesta entrada seguiré explicant les restes que podem trobar fora de la ciutat de Tarragona, que porten sobre la mateixa terra des de fa molts anys.

Torre dels Escipions:

La Torre dels Escipions és un clar exemple d'un monument funerari romà. A principis del segle I d.C, una família romana, la qual vivia amb una bona economia, va encarregar la construcció d'un mausoleu. Un mausoleu és una construcció funerària amb forme de torre. Està situada uns cinc quilòmetres i mig al nord-est de la ciutat.

Estava formada per tres cossos quadrangulars i amb una teulada piramidal (la qual va desaparèixer). En la cara frontal i podem apreciar dues figures en relleu que representen al déu Atis, sota una escriptura dins d'una tabula ansata (suport o marc d'una inscripció romana de forma rectangular) que malauradament no podem veure molt bé a causa dels desperfectes del pas del temps. A la part superior podem observar la silueta de dos personatges, que es creu que són les persones enterrades en el monument. A l'interior hi havia una cambra funerària on hi havia les cendres o els cossos dels difunts, aquest monument però es va trobar totalment buit per l'interior. Segurament aquest monument va ser utilitzat com a torre de guaita a l'època medieval.

De fet, els cementiris romans sempre es trobaven fora de les muralles de la ciutat, per qüestions higièniques.

Torre dels Escipions

La vil·la dels munts:

La rellevància política i el desenvolupament demogràfic que tingué Tàrraco a voltants del segle II a.C va generar l'aparició de diverses vil·les al voltant del seu territori. La implantació de les villae, establiments rurals dedicats a l'activitat agrícola, va el proveir menjar a la ciutat i va ajudar amb transformació i el domini del territori.

A partir del canvi d'era, la funció residencial de la vil·la adquireix més importància. La vil·la llavors esdevé, sense oblidar l'explotació dels recursos agrícoles, una residència complementària i alternativa a la casa urbana, i les seves edificacions principals estan destinades al repòs i al lleure de propietaris i convidats.

Al segle I dC, en el terme municipal d'Altafulla (tarragonès), en la vessant occidental del Cap Roig relativament a prop de la desembocadura del riu Gaia, i a només 12 km de Tàrraco, es construeix la gran vil·la que avui coneixem com la vil·la dels Munts. Es tracta d'una de les vil·les residencials romanes més importants del país per la magnitud de les seves restes arquitectòniques i per la riquesa del tractament decoratiu.

A les parts septentrional i occidental del turó es va estendre la part rústica aprofitant una extensa i fèrtil plana travessada per la Via Augusta. A l'altre costat, de cara a mar, va construir l'àrea residencial formada per una gran casa, la domus, diversos jardins i un mínim de dos conjunts termals. Uns banys principals es trobaven a prop de la casa i, els altres, a la platja.

Hi van viure Caius Valerius Avitus i la seva esposa Faustina. Caius tenia el càrrec més alt de l'administració local i havia estat traslladat per ordre de l'emperador Antoní Pius. Caius va engrandir les termes principals de la vil·la, afegint-hi més piscines i noves estàtues, va construir una gran cisterna i va renovar les pintures i alguns dels paviments de la casa.

Més tard, entre els anys 260 i 270, es produí un gran incendi que devastà la major part de la vil·la. Després d'aquest fet, les obres de reconstrucció van restablir l'activitat agrícola, però la vil·la no va recuperar la riquesa i l'esplendor de segles passats. El gran edifici residencial, molt afectat per l'incendi, no es va tornar a habitar i fins i tot es va instal·lar en el seu interior una premsa d'oli o de vi.

La vil·la va romandre ocupada fins al segle VI o VII i després va patir, com la majoria dels jaciments rurals, un llarg període d'abandó i d'espoli.



Eva Bujons
1r Batx