COM ESCRIVIEN ELS ROMANS?
Actualment, quan tenim la intenció d'escriure qualsevol cosa ho tenim ben senzill: agafem un bolígraf o un llapis i un paper i llestos; però a l'època romana no hi havia ni estris d'escriptura de tinta tan ben desenvolupats com els bolígrafs ni uns papers tan perfectes com els que tenim ara.
Per deixar-ho ben clar, els romans no tenien papers en blanc ni aquests tenien una forma tan perfecta, però evidentment, tenien els seus propis mètodes que eren prou avançats tenint en compte que estem parlant de fa dos mil anys.
En primer lloc, a Roma s'escrivia en materials durs, com la pedra o el bronze. Es tractava d'una escriptura de caràcter públic, és per això que en pedra, veiem inscriptiones en arcs de triomf, temples o estàtues.
El papir, el material més preuat que provenia d'Egipte, va ser el més utilitzat i se'l reconeix com l'antecedent del paper.
 |
| Restes de papir, l'antecedent del paper |
Com ja hem dit el papir procedia d'Egipte i era el material més preuat pels romans que provenia d'Egipte. El papir provenia d'una planta les fulles de la qual s'unien amb una goma natural, s'allisaven amb una pedra anomenada Pumicita i s'escrivia en elles amb tinta (atramentum) d'origen vegetal, ordenant l'escriptura en columnes (paginae), i s'enrotllaven formant un cilindre (volumen) al voltant d'una mena de vareta de fusta (umbilicus).
Si voleu saber més coses sobre el papir i l'escriptura que s'aplicava sobre aquest material, aquesta presentació us ajudarà molt.
Ferran Gil
4t d'ESO
4t d'ESO
Comentaris
Dins del període clàssic les necessitats de la societat fan que apareguin altres modalitats gràfiques que s’adapten als diferents usos de l’escriptura. Així sorgirà la capital cursiva per a usos més comuns com ara la correspondència, documents administratius o comptabilitat. El suport propi d’aquesta escriptura són els papirs i també les tauletes de cera, de les que s’han trobat nombrosos exemplars a les excavacions de Pompeia.
Altlrament, al segle I a.C. apareix l’escriptura capital rústica destinada bàsicament a un ús librari, tot i que es mantenen les característiques gràfiques de la capital epigràfica. Ara bé, el suport i la forma d’escriure sobre aquest suport determinaran algunes diferències respecte aquesta.
L’altre sistema, el sistema nou, apareix entre els segle II i III d.C., temps en el que es dóna una profunda metamorfosi en l’escriptura. És l’aparició de l’escriptura minúscula, les característiques de la qual es basen, principalment, en que es traça sobre un sistema quatrilinial.