L'ASTRONOMIA A L'ANTIGA ROMA

Quan l'ésser humà, dotat de capacitats, es va poder aixecar i mirar a l'horitzó, va adonar-se que damunt seu hi havia un altre món tant o més fascinant que aquell al que estaven acostumats.

Els grecs el van idear de forma esfèrica i seguint un sistema semblant a l'heliocèntric: un gran cos igni restava al mig i era orbitada per la terra, la lluna, el sol i cinc planetes. Per tant, nou cossos. Pels grecs, però, el nombre deu era sagrat, així que es van inventar el desè cos celeste: la anti-terra, invisible i situada darrere del sol. Quan aquesta passava per davant del sol tenia lloc la nit, i quan i passava la terra, tenia lloc el dia. Els grecs van idear el sistema d'òrbites dels planetes i el de rotació i de translació.

Eudoxe de Cnidos va proposar la teoria de les esferes homocèntriques. Considerava que la Terra era el centre de l'univers i un total de vint-i-set esferes l'envoltaven (el sol era considerat un planeta).

Aristòtil es va basar en aquest model per a fer el seu propi sistema, però en el seu, en comptes de vint-i-set, n'hi havia cinquanta-quatre. Hiparc de Nicea va reduïr el nombre a set, i llavors Claudi Ptolomeu va fer el sistema que s'adoptaria durant l'edat mitjana fins al renaixement.

L'imperi romà va donar poc avanç a la ciència. Les teories que van sorgir en aquesta època van ser les que ja es coneixien a Grècia, com les teories geocèntriques d'Aristòtil. Tot i així, va destacar Lucreci, un filòsof del s.1 aC, que concebia l'univers d'una manera molt semblant a la moderna.

La coneixença que tenim avui en dia sobre el cosmos és molt més gran. Però què pensaries en mirar el cel si no sabessis res del que hi ha allà fora, ni de com funciona? Però realment en sabem tant? Què és el que veus, a simple vista, quan mires al cel a la nit?

"El cel que veiem a la nit consisteix d'una petita selecció entre les
estrelles més brillants i les més properes dins d'aquest cercle vermell"

És a dir, tot el que veien els llatins i els grecs i tota l'astronomia antiga és basada en tant sols aquest petit cercle dins de la nostra galàxia. I tot i així, no ens podem imaginar ni de lluny com de petita és la nostra galàxia. Deixo un petit vídeo subtitulat que ho explica.

Miquel Aragonès

1r Batx