24 de febrer de 2017

LA DEMOCRÀCIA A L'ÈPOCA ROMANA

La democràcia, tal com l'entenem actualment, no va funcionar a l'Antiga Roma com a sistema de govern, tot i que molts pensadors, juristes i fins i tot esclaus van demanar la instauració d'aquest tipus de govern igualitari. Sí que va funcionar a l'Antiga Grècia, on precisament va néixer la democràcia.


La república romana no era una democràcia, només existia un petit equilibri de poder entre els rics patricis i els plebeus. Molts són els qui es pensaven i pensen que el Senat representava la voluntat popular i que l'Imperi no era una dictadura, però tot això són mentides: el Senat només representava els interessos de les famílies més riques i poderoses i l'Imperi era una dictadura de cap a peus.
Foto del senat, una institució que realment no era del tot democràtica

Durant l'època de la República, la constitució d'aquesta es basava en l'equilibri de tres òrgans de govern que es controlaven mútuament: els Magistrats, els Comicis i el Senat. La unió entre ells es plasmà amb l'expressió Senatus Populusque Romanus (SPQR).

El senat

Representava el poder consultiu. Al principi, estava només format per patricis, però durant la República s'hi van incorporar els plebeus. Les competències que tenia el Senat eren:
  • Controlar ingressos i despeses de la República
  • Jutjar els delictes realitzats a Roma que exigissin una intervenció de l'Estat, com ara traïcions, enverinaments, assassinats, etc.
  • Enviar ambaixades fora de Roma i rebre les que vinguessin d'altres països.
Els comicis

Eren assemblees que representaven el poder legislatiu. Els components dels comicis eren ciutadans lliures de ple dret, homes i majors d'edat. Aquests ciutadans estaven dividits en classes socials segons el patrimoni econòmic que tenien; tot i així, en aquestes assemblees sempre hi dominaven els interessos dels rics, sobretot quan s'havien de realitzar votacions. Tenia les següents funcions:
  • Elegir Magistrats
  • Era l'única institució que podia condemnar a mort
  • Deliberar sobre pau i guerra
  • Ratificar les aliances i els tractats de pau
Fotografia d'un dels molts comicis celebrats durant la República

Els Magistrats


Representaven el poder executiu temporal. L'explicació de les seves funcions i dels càrrecs les podreu llegir en el següent apartat sobre les eleccions a l'Antiga Roma.

LES ELECCIONS A L'ANTIGA ROMA

Les eleccions de llavors, més conegudes com a comicis o Assemblea del Poble, es van celebrar durant l'època de la República, i elegien anualment el Govern i el Senat. Els votants es dividien en cinc classes socials segons un varem que deia quin era el patrimoni de cada habitant de Roma.

El sistema electoral com el coneixem actualment no era el mateix a Roma. El sistema de votació per elegir el Senat, consistia en el vot col·lectiu dintre d'un grup de persones. Aquest sistema, garantia el control de la oligarquia, ja que els més poderosos tenien 98 unitats de vot de les 193 existents. De l'elecció del Govern, se'n encarregava la aristocràcia de la ciutat.

Abans hem dit que hi havia càrrecs polítics (anomenats curus honorum) que s'elegien cada any. Aquests càrrecs eren: 
  • Qüestors: encarregats d'hisenda i tresoreria. Se n'elegien quaranta.
  • Edils: consellers. Se n'elegien quatre.
  • Pretors: s'encarregaven principalment de l'administració de la justícia. Se n'elegien setze.
  • Cònsols: eren els presidents del Govern i tenien el poder absolut. Se n'elegien dos.
  • Censors: eren antics cònsols, que s'encarregaven d'elaborar el cens i classificaven els ciutadans per classes socials. D'altra banda, també nombraven senadors entre les persones de més prestigi de la societat romana. En diferència respecte els altres càrrecs, aquests s'elegien cada cinc anys.
LA DEMOCRÀCIA ROMANA EN RELACIÓ A LA DEMOCRÀCIA ACTUAL

És difícil trobar similituds entre les dues democràcies, sobretot en les formes de governar i d'escollir els governants perquè són realment diferents, però sí que trobem semblances en aspectes com en el tema de la participació (amb les eleccions) i que havies de ser major d'edat per ocupar càrrecs en les institucions polítiques.


    Ferran Gil
    4t ESO

3 comentaris:

Miquel ha dit...

Que interessant! És realment fort veure com de semblant era el sistema de fa més de dos mil anys al d'ara! Es nota que l'únic que ha canviat en l'ésser humà no és la manera de pensar, sinó la tecnologia que l'envolta!

Martina Vilar ha dit...

M'ha agradat llegir aquest article perquè ara sé que els sistemes de governs no ha canviat gaire al llarg dels anys. És un tema molt interessant Ferran!

Eva Bujons Cudinach ha dit...

Opino com en Miquel, veiem que el funcionament dels nostres avantpassats era completament semblant al nostre de l'actualitat. Tot hi així penso que és la tecnologia, la ciència i els nous descobriment el que ens ha fet canviar a nosaltres. M'agraden molt aquest tipus d'entrades!