DEESSA DE LA LUNA

Escrita per -
En grec era Selene però a Roma es deia Luna. Els romans  i els grecs li considerava la personificació de la lluna. Era filla dels titans Hiperió (fil de Gea i Urà) i Gea.Tenia dos germans Helis i Eos. Selene i els seu germà Helis, déu del sol, eren els encarregats de controlar els moviments del sol i de la lluna.

Els antics grecs creien que Selene conduïa un carro blanc de la lluna a través del cel. El seu germà feia el mateix cada matí  però en el seu carro de sol. Els artistes i el poetes la descrivien com una dona preciosa. Sovint portava una corona  amb una lluna creixent i ales d'or.

estàtua de la deessa Selene 

Selene Enamorada

Una nit, mentre es movia pel  cel mirant a sota a la terra va veure una home adormit. L'home es deia Endymió. Era un pastor que cuidava les seus ovelles al camp. Selene fascinada per com dormia, va demanar a Zeus que li donés juventut eterna i fer-lo dormir per sempre. Zeus, que en aquell moment era l'amant de Selene, li va fer el favor.
En altres versions Zeus pregunta a Endymió què volia i  li va dir  que cada nit somiava en una dona molt bella i que volia dormir per sempre per estar amb ella. El resultat d'això és que van tenir 50 filles. Les filles representen  els 50 mesos lunars de l'olimpíada o el període  de quatre anys que marca  el començament dels jocs olímpics a l'antiga Grècia.
Selene i Endymió, Filipo Lauri .

Altres versions

Abans de ser la deessa de la lluna, Selene era un humà que treballava al temple d'Apol·lo. Es creia que la seva germana era l'oracle del temple. Selene servia a Apol.lo  fins que va maleir  al seu amor Ambros, que amb el temps es va convertir en el primer vampir.
Artemisa va donar a la parella  la seva protecció. Els va traslladar al seu temple perquè Selene la servís. Ambros era immortal, però Selene era mortal. Quan ja van passar els anys  es va quedar vella i malalta. A prop de mort  va beure la sang de la seva parella per tenia fills.
Quan va morir,  Artemisa la va convertir en la deessa de la lluna.

Emma Osei
4t ESO

Comentaris

Martina Vilar ha dit…
Quina llegenda més bonica. Aquesta entrada està molt ben explicada i m'ha agradat molt aquesta història. No sabia que hi hagués la deessa de la lluna.
11 de febrer del 2017, a les 11:25
Anònim ha dit…
El desconeixement que tenia d'aquesta deesa de la Lluna i del seu mite per part meva era total. La història, entretinguda, ens narra una sèrie de fets que tracten la bellesa i altres elements de l'època d'una forma especial. Em crida molt l'atenció el tema dels cinquanta fills, realment sorprenent...!
23 de febrer del 2017, a les 10:35
Mireia Recuero Solà ha dit…
Una entrada molt interessant! El fet que aquesta deessa no sigui de les més conegudes dona espai a la curiositat i fa la història sorprenent. Tot buscant, he trobat que el seu nom prové del mot Salas que significa llum i que en aquell moment era representada amb escultures, pintures de vasos, monedes i joies i estava representada al front oriental del Partenon.
25 de febrer del 2017, a les 13:28
Unknown ha dit…
Selene és l'antecessora, de fet d'Àrtemis, que la va suplantar. Mentre que Hèlios, l'antecessor d'Apol·lo s'assembla molt a ell, Àrtemis no s'assembla en res a Selene. Un molt bon exemple és aquesta història d'amor, ja que Artemis mai va tenir parella. Bona entrada!
27 d’octubre del 2017, a les 13:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació