9 de febrer de 2017

ELS ESPECTACLES PÚBLICS (I)

Els romans eren uns grans aficionats als espectacles. Els premers espectacles públics es creu que remunten als temps de Ròmul. Amb el temps els espectacles es van anar convertint en grans esdeveniments.

S'organitzaven unes tres o quatre vegades cada any, en honor a diferents déus com Mart o Consus.



Hi ha diversos tipus d'espectacles:

En aquesta entrada veurem una part dels espectacles, concretament al circ i a l'amfiteatre.

A partir de Tarquini Prisc, qui va instituir els Ludi Romani i va ordenar que es construís el Circ Màxim. Els jocs consistien bàsicament en curses de cavalls i de carros.



Els ludi cirences eren espectacles que es celebraven al circ o a l'amfiteatre, aquests eren els espectacles que tenien més acceptació a Roma ja que, els espectadors mostraven un gran entusiasme, tant els que celebraven al circ com els que celebraven a l'amfiteatre.

Els jocs de l'amfiteatre eren molt variats, molts dels quals estaven protagonitzats per esclaus i feres salvatges. Com tots sabem els espectadors tenien un alt grau de violència, i els hi agradava veure com les feres atacaven als esclaus. A part d'això l'amfiteatre també si celebraven les lluites de gladiadors. Els principis de les lluites de gladiadors també són molt antics. Al principi es feien a l'aire lliure, més tard al circ i després a l'amfiteatre. Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra, el càstig del que havia perdut depenia del públic; si tothom feia boleiar el mocador, es perdonava la vida al lluitador caigut, en canvi, si posaven la mà closa cap per avall amb el polze estirat, el vençut havia de morir a l'instant.
Els últims temps de la República i durant gran part de l'Imperi es va posar de moda un nou espectacle anomenat: venationes. Eren espectacles on sempre hi apareixien animals, s'exhibien animals exòtics o en enfrontaments de gladiadors amb feres o bé feres amb feres. Tots aquests animals eren portats des d'Àfrica o Àsia i els tancaven als soterranis de l'amfiteatre, a més no se'ls donava aliment durant uns dies, fent així que quan sortissin a escena mostressin més ferocitat.
Les naumàquies eren combats a mar que es representaven en un llac artificial o en un amfiteatre sense dependències subterrànies. S'omplia l'arena d'aigua i si representaven amb petites naus un combat naval.


Amfiteatre, Colisseu
Els jocs més antics de Roma són les curses de carros lleugers, tirats per dos o quatre cavalls enganxats a davant. Aquestes curses van arribar a ser molt importants semblant a la importància que avui en dia li donem al futbol.
El circ era un edifici rectangular amb un dels dos costats corbats, el terra era de sorra i estava rodejat de grans grades pels espectadors. A prop de casa nostre encara s'hi conserven restes de circs romans, el més a prop el trobem a Tarragona el qual estava pensat per uns 25000 espectadors, tot i així també en podem trobar a Mèrida, Sagunt, Toledo i a Còrdova entre altres ciutats.



Eva Bujons

1r Batx

5 comentaris:

Ferran Gil ha dit...

Tot el que acabes de relatar són fets que van ajudar a ser els precursors de l'afició per l'esport actual i la celebració d'espectacles esportius tan importants com els jocs olímpics. M'ha sorprès molt la gran capacitat que ja tenien els recintes esportius, ja que no em pensava que hi arribessin a cabre tantes persones com 25000 persones.

Martina Vilar ha dit...

En Ferran té raó. Però en aquella època, aquella mena d'esports era bastant brutal i molt salvatge.

Eva Bujons Cudinach ha dit...

Sí nois, la veritat és que com has dit Ferran el públic d'aquests jocs és semblant el públic dels esports actuals, tot i que actualment no són tant cruels, però cada afició defensa al seu equip. Abans com he explicat els jocs eren molt cruels , per sort, això ha anat canviant i ara a més es defensa molt la idea del Fair Play.

Mireia Recuero Solà ha dit...

Molt bona entrada Eva. Tot i que els jocs d'aquella època eren molt cruels, tenen certa semblança respecte a l'afició que tenen avui en dia alguns espectadors a certs esports. De fet, tal com succeeix avui en dia, aquests jocs li serven als romans per inhibir-se i oblidar-les preocupacions quotidianes i treure la ràbia per tal que quan tornessin a la societat, es trobessin alliberats d'impulsos violents.

Mireia Recuero Solà ha dit...

Molt bona entrada Eva. Tot i que els jocs d'aquella època eren molt cruels, tenen certa semblança respecte a l'afició que tenen avui en dia alguns espectadors a certs esports. De fet, tal com succeeix avui en dia, aquests jocs li serven als romans per inhibir-se i oblidar-les preocupacions quotidianes i treure la ràbia per tal que quan tornessin a la societat, es trobessin alliberats d'impulsos violents.