ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS
A l'època de Roma hi havia diferents classes socials: els patricis, els plebeus i els esclaus. La divisió social més antiga van ser els patriciats i els plebeus.
Ara us explicaré una mica de qui eren els patricis i els plebeus:
La població romana estava formada per dos blocs: els homes lliures i els esclaus. Els homes lliures eren els ciutadans romans. La diferència entre ciutadans i no ciutadans és que els ciutadans podien fer un sèrie de coses que els no ciutadans no les podien fer. La sèrie de coses eren:
 |
| Els patricis i els plebeus |
- Votar.
- Presentar-se per ser escollits com a cònsols o senadors.
- Casar-se.
- Tenir propietats i fer negocis.
- Denunciar a d'altres persones quan els passava alguna cosa, com també podien ser denunciats.
Els ciutadans romans eren els patricis i els plebeus.
Els patricis
Els patricis i les seves famílies constituïen el primer esglaó social i eren dotades d'un prestigi i d'uns privilegis hereditaris. Posseïen esclaus i a vegades arribaven a tenir un gran nombre d'esclaus. Eren propietaris de la majoria de terres i ocupaven uns càrrecs polítics.
Els plebeus
Els plebeus eren tots els ciutadans romans que no eren patriciats, és a dir la gran majoria. Entre plebeus hi havia petits i mitjans propietaris agrícoles, artesans i comerciants. Durant el segle V a.C, els plebeus van formar un grup definit amb una assemblea i uns magistrats després que el patriciat es convertia en un poder polític.
Molts plebeus eren clients que es posaven a sota la protecció d'un patrici, a qui anomenaven patró. Cada matí s'havien de presentar davant del patró per retre-li obediència i respecte i el patró li donava diners i aliments perquè pogués mantenir la seva família.
Martina Vilar
4t ESO
Els patricis
Els patricis i les seves famílies constituïen el primer esglaó social i eren dotades d'un prestigi i d'uns privilegis hereditaris. Posseïen esclaus i a vegades arribaven a tenir un gran nombre d'esclaus. Eren propietaris de la majoria de terres i ocupaven uns càrrecs polítics.
Els plebeus
Els plebeus eren tots els ciutadans romans que no eren patriciats, és a dir la gran majoria. Entre plebeus hi havia petits i mitjans propietaris agrícoles, artesans i comerciants. Durant el segle V a.C, els plebeus van formar un grup definit amb una assemblea i uns magistrats després que el patriciat es convertia en un poder polític.
Molts plebeus eren clients que es posaven a sota la protecció d'un patrici, a qui anomenaven patró. Cada matí s'havien de presentar davant del patró per retre-li obediència i respecte i el patró li donava diners i aliments perquè pogués mantenir la seva família.
 |
| El patró i el seu client |
Martina Vilar
4t ESO
Comentaris
El patriciat es va formar durant la monarquia però degué ser als primers temps de la república quan van aconseguir monopolitzar el poder polític tots els sacerdocis importants de la religió romana els estaven reservats. D'altra banda, els plebeus estaven configurats com un grup definit, amb una assemblea (concili de la plebs) i uns magistrats (tribuns de la plebs) propis durant el segle V a.C, després que el patriciat s'apropiés del poder polític.
És curiós com en moltes etapes de la història el poder resideix en algunes poques persones que representen una minoria sobre una majoria empobrida al seu servei. En aquesta qüestió la espècie humana no ha demostrat la seva capacitat de desenvolupament.
Per curiositat, quin percentatge de Patricis hi havia a la societat? Devia ser petit no?
Malauradament, avui en dia encara segueix aquesta jerarquia, tot i que ha evolucionat en alguns aspectes, i mica en mica va tirant a millor.
Bona feina!
És curiós com la societat del segle V a.C, fins fa poc hi havien poques variants, parlo de l'antic règim... Trobo que no ens fixem en l'història tant com ens hi hauriem de fixar. Tants anys, per seguir iguals i millorar tan poc... Penso que si ens hi fixessim més, en general tot milloraria.
Es curiós veure, que això de classes socials i separar els rics dels pobres, ve des de fa molt temps. Peò el què em sorprèn més es que, si això passa des de fa tan temps, segur que hi havien moltes persones que no hi estaven d’acord amb que els rics tinguéssin tant sense haver de fer res i per altre banda, els pobres féssin molt i no tinguéssin res, com és que ningú deia res?
Haig de dir que aquest classisme dels romans ho trobo nefast.