ELS DÉUS DE L'OLIMP 1
Els grecs i els romans tenien un gran nombre de déus, malgrat que els principals eren poc més d'una dotzena. Aquests eren anomenats Déus Olímpics.
Zeus (Júpiter)
Zeus déu dels déus, era conegut com al déu més fort i més carismàtic de l'Olimp. És el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Els seus atributs són el llamp, l'àliga, el toro, el roure i sovint era representat amb barba assegut a un tron.
Fill de Rea i Cronos, va succeir el seu pare com a senyor de l'univers. La seva primera muller va ser Metis, filla d'Oceà, però la seva esposa definitiva va ser Hera, malgrat que va tenir incomptables aventures amoroses amb altres deesses i mortals, molts cops canviant la seva aparença.
De les seves relacions extramatrimonials va engendrar innombrables fills, entre els quals els herois més famosos de Grècia. Un dels santuaris de Zeus més cèlebres de tot Grècia era Olímpia, seu dels Jocs Olímpics.
De les seves relacions extramatrimonials va engendrar innombrables fills, entre els quals els herois més famosos de Grècia. Un dels santuaris de Zeus més cèlebres de tot Grècia era Olímpia, seu dels Jocs Olímpics.
 |
| Zeus amb el llamp |
Hera (Juno)
Hera és la segona dona de Zeus amb la qual va tenir cinc fills. És coneguda com la deesa del matrimoni i les dones casades així com del naixement. Els seus atributs són el ceptre, la diadema i el paó. S'enfada sovint amb el seu marit per les seves contínues infidelitats i, gelosa i rancorosa com és, persegueix implacablement les amants i els fills il·legítims de Zeus. No obstant això, ella es manté sempre fidel al seu marit.
 |
| Hera amb els seus atributs |
Posidó (Neptú)
Posidó és germà de Zeus, déu dels oceans, dels llacs i els terratrèmols, tanmateix és protector dels navegants i alhora causant de tempestes i naufragis. Era una divinitat molt canviant, i el seu temperament era violent, quan estava de bon humor el mar estava tranquil, però quan s’enfadava feia tremolar la terra colpejant-la amb el seu trident. Estava casat amb Amfitrite. La història d'amor entre Posidó i Amfitrite va començar quan Posidó la va veure ballar a l'illa de Naxos. Posidó es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni però aquesta li va respondre que no. Amfitrite es va amagar a la serralada de l'Atles però un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó. Posidó, agraït, va crear la constel·lació del Dofí.
Normalment, és representat amb barba, armat amb el trident, sovint damunt un carro tirat per uns animals mig cavalls mig serps i envoltat per peixos, dofins, Nereides i genis marins.
Normalment, és representat amb barba, armat amb el trident, sovint damunt un carro tirat per uns animals mig cavalls mig serps i envoltat per peixos, dofins, Nereides i genis marins.
 |
| Estàtua de Posidó |
Hades (Plutó)
És el déu dels inferns i germà de Zeus. Al món subterrani, on regna despietadament, van a parar les ànimes de tots els morts per rebre-hi el premi d'una eternitat feliç o uns càstigs perpetus, segons com hagin actuat durant la seva vida. Com que posseeix l'or i les altres riqueses que es troben sota terra, rep el nom de Plutó, que significa "ric", i es representa sovint amb el corn de l'abundància o un ceptre, acompanyat pel ca Cèrber, l'horrorós gos de tres caps que vigila la porta dels inferns.També té com atribut un elm, un casc que el fa invisible. Quan algú moria, Hermes conduïa l’ànima del mort fins el riu Estigi on el barquer Caront recollia el mort i el portava a l’altre costat. Com que cap noia volia viure a l’Infern, va haver de raptar Persèfone, la filla de Demèter, perquè fos la seva esposa.
 |
| Estàtua d'Hades |
Demèter és la deessa de l'agricultura, de la fertilitat de la terra, de les collites, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada. Se la venera com la portadora de les estacions en un himne homèric, un subtil signe que demostra que era adorada molt abans de l'arribada dels Olímpics. Juntament amb la seva filla Persèfone, era també la figura central dels misteris i il·lusions que van precedir al panteó olímpic.El seus atributs són el ceptre, el tron, l'espiga i la diadema.
 |
| Estàtua de Demèter |
Hèstia (Vesta)
És la deessa del foc i de la llar, protectora del caliu i la família. No té altra missió que el manteniment de la llar en la seva forma inicial que és el foc.El seu animal preferit era el ruc, d'ençà que la va salvar, despertant-la amb els seus brams, de ser violada per Silè. A Roma va ser més venerada que a Grècia, perquè el seu temple al fòrum cremava sense cessar una flama a la qual estava lligada indissolublement la fortuna de la ciutat. Així doncs, el seu atribut és el foc de la llar.
 |
| Estàtua d' Hèstia |
Afrodita (Venus)
Afrodita és la deessa de la sexualitat, de l'amor, de la seducció i la bellesa, de manera que simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida. Va néixer de l'escuma del mar a partir dels testicles d'Urà. Apareix generalment com una bella jove nua i els seus atributs són les roses, la petxina, sobre la qual va navegar tot just després de néixer, la poma, símbol eròtic de l'antiguitat, i el colom. De vegades es desplaça amb un carro tirat per coloms, cignes o pardals i va acompanyada per les tres Càrites o Gràcies.
 |
| El naixement de Venus, Sandro Botticelli |
1r Batx
Comentaris