ELS MONTS IDA

Escrita per -
El mont Ida, una muntanya sagrada molt coneguda en mitologia grega, ja que és l'escenari d'alguns mites. Acutalment està situat en dos països diferents, a Turquia i a Creta:
Kaz Dag
- Turquia: el mont Ida, l'actual Kaz Dag, està situat a l'antiga regió de Tròade a 1.774 metres d'altitud. És una cadena muntanyosa que demarca la regió de Troia. Els seus cims més alts són el Cotyle i el Gargara. En la mitologia, va ser l'escenari on va ser criat el que seria príncep Catamita de Troya per Zeus. També va ser el lloc on Afrodita va seduir Anquises, on Paris va néixer i va trobar la seva esposa, la ninfa Enone. També s'hi va celebrar el seu judici i es diu que els déus Olímpics van utilitzar el Mont Ida per observar la guerra de Troia.

Mont Psiloritis
- Creta: el que és més conegut com a Mont Ida, està situat a l'illa de Creta; actualment s'anomena mont Psiloritis. Forma part de la vall d'Amari, situada al centre de l'illa. El Mont Ida és el punt més elevat amb una altura de 2.456 metres. Aquí hi ha la cova anomenada Ideon Andron, segons la mitologa grega hi va néixer Zeus, amagat per la seva mare Rea.

Laura van Esch Solà
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
He trobat interessant que un sol indret esdevingui l'escenari de tants mites i representi el símbol de les diverses històries i personatges que apareixen a cada una d'elles.
20 de maig del 2016, a les 14:05
Unknown ha dit…
Molt interessant Laura, ja que no havia sentit mai això de ''el mont Ida''. Molt conegudes les mitologies tot i que l'indret on eren fetes no.
6 de juny del 2016, a les 11:02
Anònim ha dit…
No tenia idea de que hi haguessin cims tan relacionats amb la mitologia. Molt interessant tot plegat, Laura!
27 d’octubre del 2016, a les 10:38
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació