18 de gener de 2016

ORIÓ

A la mitologia romana Orió era un gegant, fill de Posidó i Gea. Destacava per la seva bellesa i per la seva passió per la caça. Tenia un amic que es deia Enopió i el visitava sovint. Un dia, Enopió no era a casa i Orió va intentar seduir Mèrope, la dona del seu amic, Enopió.
El seu amic els va enxampar i va decidir posar una trampa a Orió. Li va proposar una juguesca, que consistia en comprovar qui podia beure més vi. Quan Orió estava ben ebri, Enopió va aprofitar per treure-li els ulls. Orió, desesperat, va consultar Hefest. Aquest li va donar un nen i li va dir que se'l carragués a les espatlles, i que mirés de cara al sol, quan sortis. Orió s'hi va tornar a veure.
Ell va poder tornar a la seva vida quotidiana i se'n va anar a caçar amb la deessa Àrtemis. Orió també va intentar seduir-la, però la deessa no va voler. Ofesa, li va enviar un escorpí, que el va picar al taló i el va matar. Però després Àrtemis se'n va penedir i va demanar a Zeus que li concedís a Orió la immortalitat. Per fer-ho, Zeus el va convertir en constel·lació.

Àrtemis al costat d'Orió, Daniel Seiter

La constel·lació d'Orió té una forma semblant a la d'un guerrer romà, que lluita contra Taure. L'estrella més brillant que té es diu Betelgeuse. Més avall de la constel·lació hi ha la nebulosa d'Orió, que es pot veure a simple vista, i és de color vermellós.
Aquesta constel·lació, a l'hemisferi nord, és visible a l'hivern. Quan la constel·lació d'Orió ja no es veu, apareix la constel·lació de l'escorpí, que és visible a l'estiu. Quan aquesta deixa de ser visible es torna a veure la d'Orió.

Constel·lació d'Orió


Estel Iborra
4t ESO