TAURE

Taure és la segona constel·lació zodiacal, limita el nord amb Perseu i l'Auriga, a l’est amb Àries i al sud amb Eridà i Orió i a l’oest amb Bessons. Es pot veure a l’hemisferi nord durant les nits més fredes d’hivern i a l’hemisferi sud a les nits més càlides d’estiu. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és anomenada Alfa Tauri o Aldebaran. El seu nom prové del llatí Taurus i en català significa toro, brau.

El mite de Taure, en la mitologia grega explica que es tracta d’una de les moltes aventures que Zeus va tenir a la Terra.
Zeus, el pare dels déus, tot i que estava casat amb Hera (deessa del matrimoni), acostumava a baixar a la Terra per escollir i estimar alguna nimfa. Una de les més conegudes va ser Europa.

Quan la va veure per primer cop, ella jugava a la platja de Sidó (on regnava el seu pare) amb les seves companyes, va quedar meravellat amb la seva bellesa, per poder apropar-se a Europa es va transformar en un toro blanc i amb banyes similars a la lluna creixent, es va asseure als seus peus i al principi ella es va espantar però mica en mica el va començar a acariciar i va acabar seient a la seva gropa. De cop el toro s’aixecà i es llançà al mar on finalment arribaren a la illa de Creta. Un cop allà es van situar al costat d’una font, sota uns plataners i consumiren el seu amor, en honor a aquest fet van fer que els plataners no perdessin mai les fulles. D’aquesta consumició van néixer els 3 fills: Minos, Sarpedó i Radamantis. Quan Zeus al morir va fer que Europa rebés honors divins i la forma de toro que ell havia adoptat es va convertir en una constel·lació

Aquest mite ens explica la formació i els orígens de la constel·lació de Taure.

Ariadna Rodrigo
1r batx