30 d’octubre de 2015

MITE D’ÈDIP I ELECTRA

MITE D’ÈDIP
La història d’Èdip és l’obra més coneguda de Sòfocles. Aquesta és una narració on Èdip, fill de Laios i Locasta, viu el seu destí predit per l’oracle molts anys enrere. Aquest va advertir que el príncep mataria el seu pare i seguidament es casaria amb la seva pròpia mare.
Laios, Locasta i Èdip
En saber la desgracia que els succeiria, els reis decideixen sacrificar-lo i així evitar al destí, però la criada encarregada de matar-lo no va poder i va lliurar-lo a Pòlibos i Peribea, reis de Corint.

Èdip, ja sent gran li va ser esmentat que ell no era el fill biològic dels reis, i aquest preocupat va preguntar a la seva mare si era cert. Tot i així, Èdip no es fia de les respostes de Mèrope i acudeix a l’oracle de Delfos, que li prediu que matarà el seu pare i es casarà amb la seva mare. En sentir aquestes paraules, Èdip decideix marxar a Fòcida. 
Pòlibos, Peribea i Èdip
Durant el viatge, es troba un carruatge on viatjava Laios. Ambdós es discuteixen ja que cap d’ells vol deixar passar a l’altre i acaben enfrontant-se i Èdip mata a Laios així fent-se realitat el seu cruel destí.
Èdip, a l'esquerra, Laios, a baix a la dreta acabat de ser derrotat
En arribar a Tebes, Èdip topa amb l’esfinx, un horrible monstre amb faccions de dona, veu d’home, cos de gos, cua de serp, ales d’ocell i urpes de lleó. Perquè aquest el deixi passar tranquil ha de respondre una pregunta i si no la contestaven l’esfinx els provocaria la mort.

Sorprenentment, Èdip aconsegueix respondre la difícil pregunta alliberant així a Tebes, la ciutat on fins aleshores aquest monstre havia estat torturant. Els ciutadans, agraïts amb ell li proposen fer-lo rei i ajuntar-lo amb la vídua Locasta. Ell acepta i es celebra la cerimònia.
Èdip enfrontant-se al monstre
La felicitat, però va durar poc, i és que segons oracles i endevins, l’assassí del rei Laios vivia entre els Tebans, i van ordenar començar una recerca encapçalada pel mateix Èdip. No s’obtenen respostes fins que Tirèsies revela a Èdip que, el que li havien anunciat s’ha acomplert.

En saber la veritat, la reina Iocasta es suïcida i Èdip es treu els ulls abandonant Tebes.

Podem relacionar aquest mite amb la psicologia, i és que Freud va agafar el nom d’Èdip per atribuir-lo al Complexe d’Èdip referint-se a l’estima fraterna que tenen els nens cap a la figura de la mare i així doncs també sentint un cert “odi” cap al seu pare ja que el veu una competència.

MITE D’ELECTRA:

Electra és la filla d’Agamenon, rei dels territoris de Micenas i Argos i de Clitemnestra, la seva infidel muller.

Quan Agamemnon torna de la terra de Troia, és assassinat per Egisti, l’amant de Clitemnestra i d’es d’aleshores Electra intenta destruir la relació d’aquests dos. Havent ja venjat a sa mare, Orestes es torna boig i és perseguit per les Erinies, que es dediquen a castigar qualsevol transgressió per llaços familiars així doncs es refugia al temple del Delfos. Electra però es lliura de ser acusada.

Venjança d'Electra
Electra mai perdona a la seva mare per haver-li fet allò al seu propi pare, i d’es d’aleshores li agafa un odi profund cap a ella.

Electra es casa amb Pilades, íntim amic d'Orestes i fill del rei Estrofo, el mateix que havia cuidat al seu germà mentre s’amagava de la seva mare i d’Egist.
No se sap què va passar amb aquests dos germans, però aquesta història va donar peu a que el famós filòsof Freud utilitzés aquest mite,  igual que amb el dÈdip,per simbolitzar la fixació i estima que tenen les nenes cap a la figura del pare i competència amb la mare.
Sigmund Freud
Maria González 
1r Batx

4 comentaris:

Fausto Jibajas ha dit...

El relat d'Èdip és una història cruel però alhora entretinguda, ja que a mesura que vas llegint tens més ganes de saber com s'acomplirà la profecia de l'oracle. Dos mites molt interessants!

Laia Masnou ha dit...

Ja coneixia la història d'Èdip però ara tinc moltíssimes ganes de llegir el llibre. En canvi, el mite d'Electra n'havia sentit parlar, però no sabia de què venia. Una molt bona entrada i molt interessant. Felicitats Maria!

Maria González ha dit...

Moltes gràcies pel comentari, i al igual que tu, Laia, jo també n'havia sentit a parlar de la història d'Edip, però quan la coneixes més a fons fa que encara ho trobis més interessant!

Laura van esch ha dit...

M'ha agradat molt! Mai havia sentit cap de les dues històries, i no savia que els filòsofs feien servir mites per explicar fets psicològics. Molt bona entrada!