8 d’octubre de 2015

L'AMFITEATRE DE TÀRRACO

L'amfiteatre de Tàrraco és un edifici romà construït molt a prop del mar, després de la muralla de la ciutat.
Va ser construït a finals del segle II d.C, en un espai que havia estat una àrea funerària.
L'amfiteatre


A l'amfiteatre s'hi disputaven tot tipus d'espectacles, com la lluita de gladiadors o les lluites amb animals. També caceres, exhibicions atlètiques i suplicis de mort.
L'amfiteatre vora el mar
Es va construir a prop del mar a la part baixa de la ciutat pel seu fàcil accés tant per al públic assistent als espectacles com per al desembarcament a la platja dels animals usats per a ells. Està col·locat en una pronunciada pendent, aprofitant la roca per retallar part de les grades. En les altres parts on no es podia aprofitar la topografia, les grades es van aixecar sobre voltes. Es va combinar l'ús de formigó i el de grans carreus de pedra.

Pel què fa a les estades, hi havia el Pòdium que era l'escenari que estava situat en un costat de l'amfiteatre i les fossae estades subterrànies per feres i gladiadors que comptaven amb un muntacàrregues per elevar cap a la sorra de l'amfiteatreLa càvea era la graderia amb tres maeniana (sectors) destinats al públic separat per murs i passadissos per separar els espectadors per classes socials.
Tenia un aforament de 15.000 persones i mesurava 130x102 metres en forma el·líptica.
Plànol de l'amfiteatre
Durant l'imperi d'Heliogàbal, a principis del segle III dC, a l'amfiteatre es van dur a terme diverses reformes. En commemoració d'aquest fet, el pòdium es va coronar amb una gran inscripció monumental, de la qual es conserven nombrosos fragments.

El 21 de gener de l'any 259, en el marc de les persecucions contra els cristians en època de l'emperador Valerià, van ser cremats vius a l'arena de l'amfiteatre el bisbe de la ciutat, Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi.

Durant el segle V, i com a conseqüència de la política religiosa dels primers emperadors cristians, l'amfiteatre va anar perdent les seves funcions originàries. Un segle després es van aprofitar les pedres d'aquest, sobretot els carreus de la graderia, per construir una basílica cristiana de tres naus que va commemorar el lloc del martiri dels tres sants de l'Església tarragonina. Al voltant del temple es va construir un cementiri amb tombes excavades a la sorra i mausoleus funeraris adossats a l'església.

La invasió islàmica va obrir un període d'abandonament del conjunt fins que, al segle XII, es va erigir sobre els fonaments de la basílica visigòtica un nou temple sota l'advocació de Santa Maria del Miracle. D'estil romànic i planta de creu llatina, una sola nau i un absis quadrangular. L'església es va mantenir en peu fins 1915.

A la zona nord de la fossa transversal es va trobar una pintura al fresc dedicada a la deessa Nèmesi, que decorava una petita capella destinada a la invocació d'aquesta deessa protectora dels gladiadors.
Pintura dedicada a Nèmesi
Èrica Palomares
1r batx

1 comentari:

Irene Riera Parés ha dit...

Hola! La veritat que m'ha semblat molt interessant, ja que l'estiu passat vaig estar-hi, la veritat és que em preguntava perquè estava tan a prop del mar i mai m'hagués imaginat que era pel bon funcionament! M'ha agradat molt saber això.