LA MURALLA DE TARRACO

La muralla romana de Tarraco va ser la primera construcció que es va dur a terme pels romans a la ciutat, després de que s’establíssin allá, concretament, després del desembarcament d’Empúries. La primera muralla de la que més tard va ser la ciutat de Tàrraco, era de fusta, senzilla, ja que de moment, es tractava d’una base militar. Però a poc a poc la ciutat es va anar convertint en un gran nucli, on els romans arribaven des de Roma, i es van veure obligats a enfortir la muralla com a defensa. Aquesta, ja era feta de pedra i la van construir entre l’any 197 i 217 aC.  

Del recinte de la muralla, se'n conserven 1'2 kilòmetres, tot i que quan va ser contruïda, media més de 4 kilòmetres de llargada resseguint el perímetre de la ciutat. 

La muralla de Tàrraco, consisteix en parets, reconfortades amb les torres als punts on hi havia més perill a ser atacats. Les torres que es conserven encara actualment són: l’Arquebisbe, la Cabiscol, i la Minerva, que tot i que totes són similars, tenen una història diferent:
  • Arquebisbe: aquest torre, es troba situada a la part interior de la muralla. Conserva la part inferior romana, que està construïda amb grans blocs de pedra. 
  • Cabiscol: està situada entre les torres de l'Arquebisbe i la de Cabiscol. Es va construir amb grans blocs de pedra irregulars. Al costat, s’hi conserva una porta, anomenada ciclòpia. 
  • Minerva: aquesta torre té una superfície rectangular, tot i que, només se n’ha conservat la meitat inferior. A l’exterior de la torre, podem observar-hi cinc caps que probablement siguin els més antics de la península. El nom de la torre, prové d'una divinitat etrusca, identificada amb la deessa grega Atena. 
Els murs que rodegen la ciutat tenen uns 6 metres d’altura i respecte al gruix, es tracta d’uns 5 metres. Més tard però, la muralla es va ampliar tant de llargada com d’amplada i d’aquesta manera va ser que la muralla va aconseguir rodejar molta més part de la ciutat fins a arribar al port. 

Al principi, que la muralla es tractava d’un mètode de defensa, va passar a ser un mètode per a resseguir el que es tractava de la ciutat de Tàrraco. En aquests moments, només es conserva la part de la muralla que rodeja la part alta de la ciutat, però la resta, ha desaparegut.  

Judit Font
1r batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Molt interesant. És curiós que es fessin aquestes construccions tant grans, per defensar la ciutat. Debien ser molt díficils d'atacar, tot i que després van ser inútils per aquesta funció, perquè al descobrir-se l'ús militar de la dinamita ja no aguantaven els atacs.
Unknown ha dit…
És increïble quan penses que els romans van poder construir tot això sense cap dels recursos actuals. És una llàstima que només se n'hagin pogut conservar 1,2 kilòmetres!
Unknown ha dit…
Aina! Un entrada molt interessant. Realment és increïble que després de tants anys s'hagi pogut conservat la muralla de Tarraco (encara que sigui 1,2 kilòmetres) i molt interessant la part de les torres de Arquebisbe, Cabiscol i Minerva, no sàvia que cada una de les torres tenia una història diferent.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES