CALENDARIS A LA ROMANA

Escrita per -
Els romans s'organitzaven el temps amb un calendari d'origen etrusc, el qual estava relacionat amb la seva religió, l'agricultura i la lluna plena. Aquest calendari no era fix, sinó que solia canviar cada dos anys.
L'any en principi estava format per 10 mesos; en quatre d'ells hi havia 31 dies i en els sis restants 30 dies; un total de 304 dies l'any. Els dies, igual que a l'actualitat, estaven formats per 24 hores, 12 de diürnes i 12 de nocturnes segons el sol.

Els mesos de l'any eren:
- Martius
- Aprilis
- Maius
- Iunius
- Iulius
- Augustus
- September
- October
- November
- December

Posteriorment, al segle II a.C; Numa Pompolio, segon rei de Roma, va afegir dos mesos per tal de que el seu calendari quadrés amb el lunar:
- Ianuarius (29 dies)
- Februarius (28 dies)

Amb els 12 mesos el calendari sumava un total de 355 dies. Durant l'època imperial, en honor a Juli Cèsar i a Octavi August, van canviar els noms dels mesos Iulius i Augustus per quintilis i sextilis.
L'any 1582, es van fer alguns canvis a causa de la reforma del papa Gregori XIII. El calendari, anomenat Julià, va quedar així:

 - Ianuarius (30 dies)
- Februarius (28 dies, i 29 cada quatre anys)
- Martius (31 dies)
- Aprilis (31 dies)
- Maius (31 dies)
- Iunius (30 dies)
- Iulius (31 dies)
- Augustus (31 dies)
- September (30 dies)
- October (31 dies)
- November (30 dies)
- December (31 dies)

Els mesos i els dies dels mesos segons el calendari Romà i el Julià.



Laura van Esch
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Bona entrada Laura! M'ha semblat molt interessant que aquest canvi de calendari que feien cada dos anys. Però, com és que el feien?
6 de novembre del 2015, a les 13:58
Unknown ha dit…
Està molt bé Laura. Però jo crec que el calendari etrusc debia funcionar molt malament perquè els anys eren massa curts i no seguien els cicle de les estacions, que marca el sol. D'aquesta manera no debien saber mai a quin mes havien de fer les feines agrícoles, perquè no es corresponien els mesos amb les estacions de l'any.
7 de novembre del 2015, a les 13:29
Unknown ha dit…
La veritat és que no sé ben bé perquè canviaven el calendari cada dos anys, així que he buscat informació i he trobat que cada dos anys afegien un mes per tal de que l'any quedés amb 366 dies. Diria que és algo semblant a l'any de traspàs actual.
(resposta per la Laia)
9 de novembre del 2015, a les 10:40
Maria González ha dit…
Que interessant! La veritat és que havia sentit una mica a parlar sobre els anteriors calendaris al actual, però no sabia el sistema que tenien ni quin desenvolupament va tenir. El que més m'ha sorprès és que al principi l'any començava amb març, com ha dit l'Estel els devia ser complicat situar-se amb les estacions...
15 de novembre del 2015, a les 22:51
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació