SORTIDA AL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE L'ESQUERDA
 |
| Rètol de l'exposicó |
El dia 24 de març de 2015, els alumnes humanístics de 1r de batxillerat de l'institut Jaume Callís de Vic, vam anar al Museu Arqueològic de l'Esquerda, a Roda de Ter. La Carme Cubero, especialista en arqueobotànica, documentalista i tècnica de difusió a l'Esquerda ens van fer una visita guiada a l'exposició itinerant que tenien sobre medicina romana, prestada pel Museu de Badalona.
ORÍGENS
L'origen de la medicina remunta al Neolític, període en el que s'han trobat les primeres trepanacions. Tot i això, no és fins l'antic Egipte que s'aprofundeix en aquest tema gràcies a les momificacions. Això els hi permet conèixer el cos humà i és quan apareixen els primers cirurgians especialitzats. També hi ha restes que demostren com la medicina era present en el món grec, etrusc i romà. A l'antiga Roma, el pater familias feia de metge segons les tradicions curatives de la família.
DÉUS DE LA SALUT
S'atribuïa la salut i la malaltia als déus. Si estaven malalts, havien d'anar al temple del déu corresponent i resar o donar alguna ofrena per tal de curar-te. Apol·lo, Higias, Esculapi o Meditrina eren alguns dels déus relacionats amb la salut.
LA MEDICINA CIENTÍFICA
El 46 aC, Juli Cèsar atorga la ciutadania als metges, això comporta que tinguessin privilegis com ara no pagar tants impostos o no haver de fer el servei militar. Segons l'escola que pertanyien tenien unes ideologies i uns mètodes per curar:
Escola metòdica: deien que la salut resideix en un equilibrat moviment del àtoms que formen part de l’organisme, on s’ajunten i es separen.Tenien una concepció mecànica de les patologies i optaven per les dietes, els massatges, banys i si calia vòmits i sagnies per tal de curar les malalties.
Escola pneumàtica: feien exploració anatòmica, anàlisis de les parts del cos i explicació del seu funcionament per avaluar el pacient. Deien que la malaltia es podia reconèixer avaluant la pressió del pols.
Escola empírica: es basava en l'experiència mitjançant la recerca del sistema terapèutic (tractaments).
Escola dogmàtica: estudi del cos humà a través de les causes de les malalties i l'observació de les condicions del pacient.
 |
| Fresc de Pompeia. Representa Lapyx extraient una punta de fletxa de la cama d'Enees |
METGES A L'ÈPOCA ROMANA
Metges que curaven els aristòcrates:
- Medicus palatinus de palau.
- Archiater palati, era el metge de l'emperador i gaudia d'un bon sou.
Metges públics: estaven a les ciutats i s'encarregaven d'atendre a la gent més pobre ja que no hi havia seguretat social.
Metges de l’exèrcit: no eren ciutadans romans. Aquest grup el formaven els metges i els auxiliars que atenien les necessitats mèdiques de l'exèrcit. El capsari, un auxiliar, era l'encarregat de portar la caixa on hi havien tots els estris per curar el malalt/ferit.
Metgesses: eren més que llevadores i tenien formació a nivell superior. Eren metgesses d'alguna dona o família important. També hi havia llevadores.
Amb el temps, van anar sorgint metges experts en certes practiques com ara llevadores, dentistes, cirurgians o oculistes.
 |
| Material de dins les capses utilitzat per curar/explorar el pacient |
 |
| Instruments quirúrgics romans: tres culleres, tres pinces i una espàtula |
MEDICAMENTS
Els remeis els envasaven en pots i caixetes que s'etiquetaven. Només una petita part d'aquests unguents eren actius, molts d'ells eren ineficaços i altres fins i tot nocius.
En aquests medicaments es combinaven parts vegetals, minerals i animals, per exemple, argila i oli per la pell. De totes maneres, en la teràpia farmacològica s'usaven principalment vegetals.
Cecília Monleón Cubero
 |
| Al final de la visita vam fer un taller sobre cuina romana i llavors. |
1r batx
Comentaris