8 de maig de 2015

EL TEATRE ROMÀ DE TÀRRACO

LOCALITZACIÓ I CONSTRUCCIÓ

La construcció del teatre romà de Tàrraco és contemporània a la del fòrum i va tenir lloc a finals del segle I aC, durant l’imperi d’August, sobre les restes d'uns possibles magatzems portuaris. Al costat del teatre s’alçava un nimfeu (monument dedicat a les nimfes) amb un gran estany que presidia un jardí adjunt a l’edifici.

El teatre optava per un entreteniment basat en les representacions escèniques. Les més populars del teatre de Tàrraco eren les farses atel·lanes i el mim. Les primeres eren peces breus de caràcter desenfadat que utilitzaven elements satírics, picants i grollers.

Es trobava dins d’un espai lúdic de caràcter monumental que formava part del complex local emplaçat a la part baixa de la ciutat, fora de la muralla i prop del port, al peu d’un antic penya-segat. Es va aprofitar el pendent per recolzar la cavea (graderia), que van orientar de cara al mar i la cobriren amb una carpa. 

PARTS


El teatre consta d’una planta semicircular d’una capacitat d’entre 4000 a 5000 espectadors i està dividit en tres parts principals:

- Cavea: la graderia.
- Orchestra: hemicicle situat al peu de la graderia reservat als músics.
- Scaena: espai destinat a les representacions teatrals.


Restes de la cavea del teatre 
L’escena (scaenae), amb l’escenari (proscaenium) i amb les sales destinades al seu correcte desenvolupament, s’alçava sobre un podi (pulpitum) amb el frontal (frons pulpiti) decorat amb exedres i folrat amb plaques de marbre. Del gran mur del fons (scaenae frons), originàriament de la mateixa alçària que la graderia, s’ha conservat, només, la fonamentació. En aquest mur s’obrien tres portes (valvae) que permetien l’entrada i la sortida dels actors. 


A l'orchestra, l’hemicicle situat entre l’escena i la graderia, s’hi accedia per dos passadissos (aditus) a ambdós extrems de l’escena. L’espai es destinava a les personalitats de major rang com ara senadors, legats o magistrats locals, que seien en cadires mòbils. 

La cavea, o graderia, es desplegava entorn de l'orchestra sobre un pla inclinat esglaonat, en part retallat a la roca i en part sustentat per voltes. Uns altres passadissos, a mitjana alçada i en la part alta, facilitaven la circulació del contorn i, alhora, dividien longitudinalment la cavea en tres sectors (ima, media i summa). Aquesta divisió servia perquè cada classe social segués en un lloc diferent: els cavallers (ordo equestre), a les primeres grades, i els plebs, a la part més alta. Una xarxa de canalitzacions connectada a una gran claveguera central que travessa l'orchestra assegurava el desguàs de les aigües pluvials. 

Vista general de les restes
RESTES

L’existència del teatre romà de Tàrraco es perd fins a l’any 1884. Fa 100 anys, la graderia es conservava perfectament, però unes obres dutes a terme al 1919 i al 1951 per part d’empreses d’olis en van destruir la major part. En la primera ocasió, hi va intervenir l’Institut d’Estudis Catalans i va salvar un gran nombre d’elements decoratius que avui en dia es conserven al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Aquestes primeres excavacions van ser possibles gràcies a Josep Puig i Cadafalch, un arquitecte modernista i polític.

Actualment es conserven cinc grades inferiors, que es van trobar amb el recobriment de marbre. Destaquen a més a més els dos de tres trams de scalaria (escala) radials que donaven accés als seients tot dividint la graderia en diferents sectors (cunei). També romanen algunes restes del proscaerium (escenari) i del fonament del fons scarieae. 

Reconstrucció virtual en 3D de com seria el teatre

Cecília Monleón Cubero
1r batx.

1 comentari:

Judit Font ha dit...

Ooh Cecília molt maca l'entrada! Em va agradar molt com ho vas explicar a classe i allà a Tarragona.És molt interessant la seva construcció i com estava repartit. Llàstima que quedin poques restes.