ACTA EST FABULA

Escrita per -
Acta est fabula és una locució llatina que significa "la peça ha acabat". Era la frase que s'utilitzava als antics teatres romans per indicar al públic que la funció s'havia acabat i que podien marxar. 
Teatre romà de Cartagena
Aquesta ha estat una frase bastant citada per molta gent.   L'emperador romà Cèsar August va pronunciar aquesta frase just abans de morir afegint-hi un plaudite! al final, dient literalment "La funció s'ha acabat, aplaudiu!", referint-se a la seva vida.
Escultura de Cèsar August
Aquesta locució també va ser citada a Bèlgica el 18 d'octubre de 2010 per Bart De Wever, líder del partit independentista flamenc Nieuw-Vlaamse Alliante just després d'acabar un discurs davant d'una crisi política al seu partit.
Bart De Wever davant d'un cartell del seu partit

Aquesta cita també ha estat utilitzada molt sovint al món dels videojocs quan el teu personatge mor, com per exemple a un joc de terror del 2005 anomenat "Haunting ground".

Aquesta frase no té gaires entrades al google, la coneixíeu? 

Maria Guallar 
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Sincerament no l'avia escoltat mai, malgrat la gent que la citat al llarg de la història. És curiós el cas de Cèsar August, que com bé has dit, va afegir, aplaudiu, per referir-se a la seva vida.

Una entrada curta però molt clara! Molt bé Maria!
7 de febrer del 2013, a les 15:25
Unknown ha dit…
La veritat és que mai l'havia escoltat, m'ha sorprès que el Cèsar demanés que aplaudissin quan ell s'estava morint.
Bona entrada Maria :)
7 de febrer del 2013, a les 16:54
Unknown ha dit…
Molt interessant Maria!

Desconeixia completament aquesta frase i m'ha sorprès moltíssim que actualment fins i tot a videojocs la utilitzessin.

Per altra banda, com a la Mireia i a l'Alba, a mi també m'ha sorprès que l'emperador Cèsar August digués això i demanés que aplaudissin quan s'estava a punt de morir; aquest fet m'ha fet pensar sobre com veien la mort els antics romans, (o sigui que segur que ja faré una entrada d'aquest tema!)
10 de febrer del 2013, a les 20:27
Adrià Sanchez ha dit…
Molt bona entrada, no hi tenia constancia d'aquesta frase. El que més m'ha impactat ha estat el que va dir Cèsar quan estava a punt de morir, m'ha semblat una forma sorprenent de donar un tó humoristic a la mort. No hi tenia constancia d'aquesta frase i tampoc savia que aquesta frase havia aparegut en el joc de "Haunting ground". M'ha semblat una entrada entretinguda amb un bon tema amb el que explicar. Crec que no era fàcil trobar informació sobre aquesta frase. Molt bona entrada Maria!!!
10 de febrer del 2013, a les 21:37
Carla Espinosa ha dit…
Mai havia sentit a parlar d'aquesta frase, i menys encara l'escoltat en les persones pronunciant-les.
Totes aquestes frases llatines realment tenen significats que ningú se'ls espera, ja que no són frases comunes actualment.
Molt interessant l'anècdota sobre la mort de Cèsar, ja que ara no ens imaginem com una persona a punt de morir pot demanar que l'aplaudissin, es un fet que realment m'ha cridat l'atenció.
Molt bona entrada!
13 de febrer del 2013, a les 20:53
Martina Maldonado ha dit…
A aquesta frase l'havia escoltat alguna que altra vegada, però no recordo on i en quina situació. Crec que està mot bé aclarir-la i explicar el seu significat i la seva història, per així quan la tornem a escoltar o a llegir sapiguem què vol dir!
M'ha agradat el que has dit de Cèsar august, ja que normalment les ultimes paraules de les persones son tristes, però en aquest cas va demanar que l'aplaudeixin, i crec que és una bona manera de morir, mentre tot el món t'aplaudeix...
Per altra part crec que és una entrada que s'entén bastant bé i que deixa l'informació molt clara.
Bona entrada Maria!
13 de febrer del 2013, a les 23:20
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació