20 de febrer de 2013

SECRETS DE BELLESA DELS ROMANS

Avui en dia, vivim en una societat en la qual ens preocupem molt pel nostre físic i l'aparença que podem causar a la gent del nostre entorn. Segur que ara que parlem tant sobre els romans, ens hem preguntat alguna vegada si ells també es preocupaven pel seu aspecte. Segurament, la primera resposta que ens ve al cap és que no es preocupaven per res, però estem molt equivocats.
Hi ha molta informació en aquest blog.

A l'Antiga Roma es feia ús dels cosmètics i aquests eren utilitzats tan per les dones com pels homes. Si algun home s'obsessionava massa amb aquest tema, s'hagués pogut donar el cas que aquest quedés en ridícul davant de tothom durant l'època de la República. Hi havia societats molt conservadores que només permetien l'ús d'algun perfum i la depilació per qüestió d'higiene. Tot i això, molts homes es preocupaven per la cosmètica, així que aquests es maquillaven, es pentinaven i es feien banys i massatges. 

La depilació era molt famosa i utilitzada tan per homes com per dones, ja que a part de que era per qüestions de cosmètica també era per temes d'higiene. Si un home es depilava molt, es considerava efeminat, però si no es depilava es veia molt rústic i no agradava. Per aquesta raó, havien de trobar un punt mig. Per a la depilació s'utilitzaven pinces de depilar, cera o resina, closca de nou cremada i cremes depilatòries. Als romans no els agradaven el borrissol púbic, així que les dones se'ls depilaven només començar a sortir. Per a afaitar-se utilitzen sabons rudimentaris o d'oli i una vegada acabada de feina s'aplicava aigua portada en aiguamans. 

Les dones grans no es depilaven, cosa que semblava molt ridícula. Els homes anaven a les barbaries (anomenades tonstrina) perquè el barber (tonsor) els afaités (a partir del segle III), els tallessin el cabell i els hi fessin la manicura. Es diu que les barberies eren un real centre de tafaneria. Els barbers acostumaven a ser homes, i si en algun cas es tractava d'una dona aquesta agafava una mala reputació. 

tocador d'una noia romana

Quan Juli Cèsar va tornar de les seves campanyes, degut al color de la seva pell i del seu cabell es va posar de moda ser rossa entre les noies romanes. D'aquesta manera es va començar a escampar aquesta tendència i amb ella alguns ungüents per a tenyir-se el cabell i aclarir-se el to de la pell, cosa que anteriorment només feien les prostitutes. La gent que no tenia suficient diners per a comprar aquests ungüents utilitzaven perruques fetes dels cabells que es tallaven als esclaus gals. 

Els homes sempre portaven el cabell curt i alguns cops els subjectaven amb una cinta, en canvi les dones tenien una gran varietat de pentinats per a escollir; es podien deixar el cabell arrissat, en forma de tirabuixó o ondulat, o bé també se'l podien recollir fent-se un monyo. 

En aquella època ja es coneixia la cirurgia estètica i una cosa que volien fer era ocultar les seves cicatrius amb pegats i utilitzaven algun mètode quirúrgic per tal d'eliminar-les. Un home romà s'avergonyia molt de les seves cicatrius a l'esquena, ja que això podia significar que havien estat assotats com a esclaus. Al segle I ja s'operaven el nas, els ulls, els llavis i la dentadura. La gent que acostumava a fer demandes d'aquestes operacions eren les dones adúlteres i alguns lladres a qui havien amputat l'apèndix nassal com a càstig. Una cosa que m'ha sorprès és que si et passaves massa temps davant del mirall volia dir que hi havia debilitat en el teu caràcter. 

noia romana arreglant-se

Què us ha cridat més l'atenció sobre els secrets de bellesa dels romans?

Paula Campelo
4t ESO

9 comentaris:

Irene Sànchez ha dit...

Sembla molt interessant que els homes fóssin tant presumits, que es fessin la manicura i es depilessin i tot, ja que ara, pocs es cuiden la seva imatge. És com si s'haguessin intercambiat el paper amb les dones d'ara, oi? M'ha cridat l'atenció que fessin servir resina o closca de nou cremada per depilar-se, hauria de ser bastant fastigós...
M'ha sorprès molt que ja hi existís la cirugia estètica, ni se'm passava pel cap que existien les operacions d'aquesta mena.
En general, tenim certesa de que els humans, per naturalesa, ens preocupem molt pel nostre aspecte i tots li donem una mínima importància a la nostra aparença física.
Molt interessant, Paula. Ens has resolt molts duptes!

Mireia Linares ha dit...

Doncs si que en eren de presumits els romans.
Com molt bé has mencionat al principi de l'entrada, avui en dia tothom qui més qui menys es preocupa per el seu aspecte físic, per la imatge que dóna als altres. És curiós que els homes es cuidessin més que ara, pel que sembla... ja que els mètodes que es feien servir eren més dolorosos i feien una mica de fàstic.
Com a la Irene, m'ha sorprès molt que ja existís la cirurgia estètica, pensava que era un tipus d'operació més recent.

Molt bona entrada Paula, molt interessant!

Alba Prieto Portavella ha dit...

Molt curiós saber que el homes abans arribaven a ser tant presumits. Suposo que no devia ser tant fàcil tenir la llargada dels pel per tal manera que no pensessin que fossis efeminat o rústic.
El que no m'ha agradat gaire és que quan una dona treballava de perruquera/ barbera la tractessin diferent, o li canvies la seva reputació.
Bona entrada Paula! :)

Angi Johana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Angi Johana ha dit...

Després de tantes entrades sobre la bellesa dels romans, tots ens hem adonat de que sí que eren molt presumits, i no poc.. es pot dir que fins i tot massa!

El primer cop que vaig sentir parlar que els homes també els hi agradava maquillar-se em va sorprendre moltíssim, avui dia no és tan comú, només els artistes i poc més. Tot i així sí que n'hi ha de nois que es depilen, i per la mateixa raó que abans. Sincerament considero que hi ha moltes coses que no han canviat gaire, com els mètodes de depilar. Tot i que avui dia, tot és molt més fàcil i segur.

Això sí, he de dir que m'ha sorprès el concepte de que les dones grans no es depilaven, i no ho entenc, per què no?
El que sí que m'ha fet gràcia, és que avui dia les perruqueries (que acostumen a anar noies) acostumen a ser centre de tafaneria, i en canvi abans eren les barberies. Hem canviat els papers!

Per altra banda, no en tenia ni idea que les dones comencessin a tenyir-se el cabell pel fet de que Juli Cèsar fos ros; en aquest cas es demostra molt bé el gran poder que tenien els emperadors davant la societat i que tots volien assemblar-se a ells.

Pel que fa a la cirurgia estètica, mai havia arribat a pensar que fos tan antiga! Tot i així, avui dia ha millorat moltíssim.

Respecte el que diuen de si et passes massa temps mirant-se al mirall que significa que tens debilitat en el teu caràcter ja ho havia sentit, i la veritat és que considero que més que res significa que ets presumit i ja està.

Molt bona entrada Paula, sempre tan completes! Felicitats :)

Anna Vallhonesta ha dit...

Carai! Quins homes més presumits i preocupats pel seu aspecte. Sembla estrany que utilitzessin mètodes per millorar el seu físic. D'alguns, tot i estar més avançats tecnicament no deixen de ser una semblança dels mètodes que tenim actualment, com és ara la depilació, les operacions, etc.
Com bé ha dit l'Angi, crec que els papers al llarg de la història s'han invertit. Ara es considera que ser presumit és cosa més aviat de dones.
Molt bona entrada!:)

Adrià Sanchez ha dit...

Molt bona entrada Paula m'ha semblat molt interessant que els homes en aquella època fossin tan presumits i polits, en canvi avui en dia hi ha homes que no es cuiden gaire!

M'ha semblat molt curió que en aquella època ja hi haguessin diferents metodes com la cirurgia estètica i la depilació, tot té un cert sentit perquè encara que avui en dia hi ha gent que no cuidi del tot la seva imatge, sempre hi ha hagut persones que es preocupen pel seu aspecte físic! El que més m'ha cridat l'atenció ha estat lo presumits que eren els homes en aquella època! molt bona entrada Paula segueix així!

Marta Marin Llavero ha dit...

Mai havia pensat que els romans es preocupesin tant pel seu aspecte, pensava que no es preocupaven tant ells com ara nosaltres actualment.
M'ha sorprés bastant és que els homes siguessin tan presumits més que les dones en alguns aspectes, ja que ara seria tot el contrari les dones estariem més preocupades i els homes només alguns es preocuparien tant.

No em pensava que hi hagués cirurgia estètica en aquella època, ja que pensava que aquest concepte era una mica més avançat, trobo que el que més m'ha sorprès ha sigut això.

Molt bona entrada Paula!

Alba Masnou ha dit...

Em sorprèn que molts dels ideals estètics són els mateixos que els d'avui en dia. No hem canviat tant, al cap i a la fi!