Explica la història que Pigmalió era un escultor i per tant la majoria del seu temps era empleat en esculpir pedra. Fins que un dia va esculpir una estàtua d'una noia, que representava a Venus tant bonica que ja no va voler separar-se d'ella mai més. Se'n va enamorar de tal manera que va resar als déus de l'Olimp que el deixessin casar-s'hi.
Va passar un temps i estava tant desesperat que va acabar demanant a la pròpia Venus que li fes l'honor de buscar-li una noia idèntica a la que ell havia creat per poder-s'hi casar. La deessa va pensar que era un acte de molt respecte per part seva i va decidir donar vida a l'estàtua. Aquesta va acostar-se a Pigmalió i abraçar-lo, ell va batejar-la amb el nom de Galatea i es van casar.
Amb el temps van tenir una filla a la qual van posar de nom Pafo i que era tant bonica que fins i tot Apol·lo se'n va enamorar.
Pigmalió esculpint la seva dona
És una història molt tendre, però vosaltres què en penseu d'enamorar-se d'una cosa material? no us recorda a cap conte que us llegien de petits?
Mariona Lucas
4t ESO
15 comentaris:
Aquest mite em sembla que forma part de l'obra del poeta romà Ovidi, o Publius Ovidius Naso (Sulmona al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanta, l'any 17).
És una història ben curiosa, un mite que s'engloba en el seu àlbum "Les Metamorfosis", ja que sempre, com podem veure, els seus personatges acaben patint alguna transformació.
Bona entrada!
M'agrada molt aquesta història, és molt idealitzada i bucòlica. Per cert, aquest vídeo el vaig fer jo amb 2 amics més quan feiem quart d'ESO, quina gràcia que l'hagis posat aquí jejeje. Ben explicat!
M'ha agradat molt aquesta història Mariona! Crec que sí és possible enamorar-se d'una cosa material ja que l'amor es pot presentar de diferents formes, i el de Pigmalió és una d'elles.
Bona entrada!!
Felicitats Mariona,
M'agrada molt la història que ens as explicat, crec que si que qualsevol es pot enamorar d'alguna cosa material, però ara mateix no em recorda a cap conte que hagi llegit! Però encara i això crec que ha estat una entrada molt bona i ben escollida.
Molt bona entrada Mariona!
M'ha sorprès molt el fet de que una persona s'enamori d'un objecte sincerament, i a més d'una escultura que ell mateix fa.
M'ha agradat molt llegir aquesta petita història, i personalment crec que no és possible enamorar-se d'una cosa material.
M'ha agradat molt l'entrada, és una història bastant estranya ja que un home s'enamora de la seva pròpia escultura.
No crec que pugi ser normal enamorar-se d'un objecte, però realment la història ha estat molt interessant.
Bona entrada!(:
Trobo aquest mite molt interessant, però és una mica estrany el fet de que un home s'enamori de la seva escultura, tot i així és una historia molt entretinguda.
M'ha agradat força aquest mite. És curiós que algú pugui enamorar-se d'una estàtua que ell mateix hagi fet. Tot i així penso com la Carla o la Paula, crec que una persona no es pot enamorar d'una cosa material, encara que si que se li pot tenir molt apressi. No em ve al cap, cap conte que em recordi un fet semblant.
M'agradat aquest mite, sno se quin compte seria... jo diria Pinnocho, peró el seu pare no s'enamora d'ell. Bona entrada!
És un mite molt bonic, i em recorda una mica a Pinocho, ja que en Gepeto va crear a un nen de fusta i el va arribar a estimar com a un fill, i al final consegueix ser humà. Moltes de les pel·lícules de Disney estan basades en mites grecs, romans i grans clàssics literaris. Per exemple, El rey león està basat en Hamlet de Shakspeare, i podria ser que Pinocho s'hagués basat en el mite de Pigmalió.
Quina història d'amor...! La veritat, és que jo no acabo d'entendre aquest tipus d'amor; enamorar-se d'una cosa material?!!! Si a cas seria tenir-li molta estima, molt afecte, però AMOR? Em costa creure...
Respecte a l'altre pregunta, a mi aquesta història també em recorda com a la Maria i al Cristian, al comte de "Pinotxo".
Bona entrada Mariona:)
Recordo haver escoltat alguna cosa referent a aquest conte alguna vegada... Tot i així m'ha agradat molt llegir-ho de nou i poder recordar-la. bona entrada!
Quina història més maca..! Jo no entenc ben bé com algu es pot enamorar d'alguna cosa material, tot i que tot es possible, ja que l'amor es pot percebre de moltes maneres diferents i en cada persona es diferent. Bona entrada Mariona!
Molt bona entrada Mariona!!
Aquest mite em recorda a moltes situacions que passen en el món actualment,ja que la gent s'ha tornat tant i tant materialista que s'arriben a enamorar de coses materials, encara que així dit de primeres sembla que no tingui sentit, passa més del que ens pensem. Avui dia, ens podem arribar a enamorar d'un telèfon, d'una peça de roba, etc. Però, igualment, és una historia d'amor preciosa.
Tot i això, això depèn molt del caràcter de la gent, però igualment ens fa veure com arribem a ser els éssers humans en algunes ocasions.
Publica un comentari a l'entrada