30 d’octubre de 2012

PROMETEU I PANDORA

Segurament ja haureu sentit moltes coses sobre la mitologia grega i romana, així que, he estat buscant un mite que no n'hagués sentit tant a parlar. En aquest cas, parlaré sobre el mite de Prometeu i Pandora, que forma part de la mitologia grega. 

Prometeu és una de les divinitats de la mitologia grega. Traduït  el seu nom significa "previsió" o "prospecció". Han fet moltes versions del seu mite, en algunes apareix com a un tità i en altres com a fill d'un tità. Prometeu té un vincle amb l'aparició dels sacrificis als déus, el control que tenen els homes sobre el foc i per últim l'aparició de la dona


Prometeu encadenat mentre una àguila 
li menja el fetge. 

Prometeu li va lliurar el poder del foc als homes i aquesta acció no va agradar gaire a Zeus, tenint en compte que els homes es podrien comparar amb els déus, de manera que, per venjar-se, va avisar a Vulcà i li va demanar que creés a la dona. Va pensar que si creava una dona li serviria com a  càstig a Prometeu, ja que no podia viure ni amb ella ni sense ella. 

Vulcà va agafar un troç de greda i va donar-li la forma de dona. Venus li va donar la bellesa, Atena li concedí la saviesa i l'habilitat. Mercuri va contribuir donant-li l'engany ràpid i la paraula fàcil. Finalment, li van cobrir el pit i els braços amb joieries i li van donar el nom de Pandora, que significa "tots els dons" .

Pandora, pintada per Jules Joseph Lefevbre

El mite sobre Prometeu i Pandora diu que Prometeu és conegut com el benefactor de la humanitat en l'àmbit de la mitologia grega. Els seus pares eren el tità Jàpet i de l'oceànide Clímene. Es diu que Prometeu és qui va fer el primer sacrifici per un tracte entre els déus i els homes. Aquest sacrifici tractava en que Prometeu matava un bou i el repartia en dos parts diferents. 

Una de les parts està composta per la carn i les entranyes i en l'altre els ossos i el greix. Seguidament, va permetre que Zeus elegís un dels dos munts i es va quedar amb el que estava format pels ossos i el greix. A partir d'aquest moment va quedar establit el sacrifici. Finalment, els homes celebraven un gran banquet amb amb la seva carn al mateix temps que cremen els ossos i el greix pels déus.

Zeus es va enfadar molt, així que va privar els homes del foc i va fer que patissin fred i gana. Prometeu, va robar el foc i el va guardar en una canya per donar-lis als homes. Per aquesta raó la ira de Zeus anava incrementant, de manera que va ordenar a Vulcà que construís la primera dona, imitant les deesses. Cada un dels deus li va concedir una cosa, i així es va crear la primera dona, Pandora. En grec significa pan "tot" i dóron "regal", ja que era considerada un regal dels déus. 


La creació de Pandora

Zeus li va oferir a Epimeteu, el germà de Prometeu, la ma de Pandora i aquest va acceptar. Tot i això Prometeu li va dir que no es fiés de la paraula de Zeus. es van casar i un dia que Pandora estava a casa del seu estimat es va trobar una capsa. La seva curiositat va fer que l'obrís i en aquell precís moment tots els mals que va tancar Prometeu allà van sortir. Aquesta va intentar tancar-la, però era massa tard ja que únicament hi quedava l'esperança. Per aquest motiu es diu que " l'esperança és l'última cosa que es perd". 

Prometeu va ser encadenat al mont Caucas i estava condemnat a estar encadenat allà de per vida mentre cada dia venia una àguila i li menjava una mica el fetge. Anys després, Vulcà va matar l'àguila amb les seves fletxes i va salvar Prometeu. Zeus no ho va impedir, ja que va pensar que va ser una gran acció per part del seu fill. 

                        

Power Point de Carmela Prieto Cal


Per últim volia proposar una pregunta: 

Realment creieu que l'esperança és l'última cosa que es perd, segons ens explica el mite? 

Paula Campelo
4t ESO

7 comentaris:

Laia Fernández ha dit...

Podriem dir que ja com passa a la Bíblia, la dona sempre ha estat creada a partir de l'home i això sempre és signe d'inferioritat. Tot i així, m'ha agradat molt aquesta història d'aquest parell de personatges. bona entrada Paula!

Brian V. ha dit...

segons aquest mite els deus creen a les dones tot i haver-hi ja deesses dones... de totes formes es pot apreciar que en la majoria de mites grecs els deus tenen por dels homes i aixo es una cosa que m'intriga molt.

Montse ha dit...

El Brian ha afirmat que en els mites grecs es veu que els déus tenen por dels homes, hi esteu d'acord?

Carla Espinosa ha dit...

M'ha semblat una entrada molt interesant.
Mai havia sentit a parlar d'aquest mite, i m'ha agradat bastant, ja que no tenía ni idea de la relacio entre el mite i la famosa frase de que l'esperança es l'últim que es perd.
Molt bona entrada!

Ivan boveda arrieta ha dit...

Hola Paula!
Jo havia escoltat una mica sobre aquest mite és molt interessant,i Prometeu és un heroi cultural i està relacionat amb tres esdeveniments mítics:l'aparició dels sacrificis als déus, el control del foc i l'aparicó de la dona gràcies a l'home.
bona entrada:)!

Nadia Olivero ha dit...

Tot i que alguna vegada havia sentit parlar sobre aquest mite, no sabia del tot l'història. Trobo que és una mica masclista. Tot i així és molt bona entrada, m'ha agradat molt. Sobre la pregunta que ens planteges,crec que és veritat que l'esperança és l'últim que es perd.

Mireia Linares ha dit...

Hola Paula!

Jo com altres companys també havia escoltat aquest mite, és el que té tenir germans grans que estudien llatí...
Estic totalment d'acord amb la Laia, "representa" que la dona ha estat creat per l'home. Això fa que la dona sigui vista, o és el que "diu" el tòpic, sigui inferior.
Respecte el comentari del Brian i la pregunta de la Montse, crec que els déus devien sentir-se superiors, però no afirmo res.

Bona entrada Paula!