31 d’octubre de 2012

FAÓ I SAFO

La llegenda de Faó i Safo sorgeix a partir d'un fragment escrit per Safo de Lesbos, que va ser una poetessa que va viure entre els anys 610 i 580 a.C.

Faó de Mitilene era un home vell i lleig de l'illa de Lesbos que es guanyava la vida portant mercaderies i viatgers amb la seva barca. Un tarda, una dona pobra, bruta i amb clares mostres de no poder pagar-li ni un sol viatge li va demanar que la portés a una localitat de l'Àsia Menor. Faó, tot i estar molt cansat i saber que no guanyaria res, va accedir a portar la dona.

Quan van arribar Faó li va diners perquè pogués sobreviure i ella, com a agraïment, li va donar un perfum. Va ser llavors quan el remer va descobrir que la vella era la deessa Afrodita, pel que, tornant cap a Lesbos, es va refrescar la cara amb el perfum. En aquell moment es va convertir en l'home més bell de la terra.


Faó i Safo, Jacques-Lois David

Totes les dones de Lesbos sospiraven per Faó. Una d'elles era Safo, la bella filla d'una família rica que s'havia enamorat amb bojeria del remer. Ella el seguia i l'assetjava, però ell no li feia ni cas, així que la jove va decidir anar a l'illa de Lèucada, on la gent es mullava al salt d'aigua, i quan sortia totes les seves penes desapareixien. Però aquest salt d'aigua donava al mar, i hi havia uns remolins molts perillosos on Safo va endinsar-se sense por i va desaparèixer per sempre.

Què en penseu de la llegenda? N'havíeu sentit mai a parlar?

Maria Guallar
4t ESO

10 comentaris:

Montse ha dit...

Us proposo el repte d'esmentar altres poetesses o escriptores del món antic.

Xelo Moncho Ciscar ha dit...

M´agradaria conéixer algunes escriptores o poetesses del món antic, però resulta que no en conec a cap perque penso que abans les dones no podien escriure publicament, és a dir, no les deixaven, encara que segurament estic equivocada.

De la història de Safo i Faó he deduït que ella va morir de pena perque no va trobar cap home que s´assemblara a Faó , això és el que he pogut interpretar.
Gràcies per la informació ¡¡

Llúcia Gómez ha dit...

La veritat es que no havia sentit a parlar mai d'aquest mite, però m'ha agradat molt! Qui no desitjaria tenir aquell perfum?
I respecte a la pregunta, tot i que m'encantaria, no en se cap..

Carla Espinosa ha dit...

No, mai n'havia sentit ha parlar ni em sonava gens, però trobo que és un mite molt interessant, el fet de que el pobre home que tenia molta mala sort, i finalment ajudant a una dona que era pobre acaba sent el més bell del món únicament per un perfum m'ha cridat bastant la atenció.
Bona entrada Maria!

Angi Johana ha dit...

Olé me n'alegro molt per en Faó, ja que tot això s'ho va guanyar per ser tan bona persona, en un principi no sabia que aquella dona era Afrodita i igualment la va ajudar sense esperar res a canvi. Això s'ho hauria de plantejar més gent, ja que actualment poca gent ajuda perquè si...
Mai havia sentit parlar sobre aquesta llegenda, m'ha semblat que aporta una bona moralitat.
Respecte al que ha dit la Montse d'esmentar altres poetesses o escriptores del món antic, crec que estaria bé citar a Ánite, ja que crec és una poetessa grega, de l'any 300 aC!

Paula Campelo ha dit...

He sentit a parlar sobre molts mites, però mai n'he sentit a parlar sobre aquest. A mi, personalment, m'agraden aquells mites dels quals en podem treure un profit o una ensenyança pel nostre dia a dia. En aquest cas, aquest mite ens ensenya que si som bones persones i som generoses, la vida ens ho agrairà. Faó va ajudar a una desconeguda, ja que va veure la mara cara que portava i que realment el necessitava. Ell, sense pensar-s'ho dues vegades la va ajudar, fet que serà recompensat més endavant.

Molt bona entrada!!

Mariona Lucas ha dit...

Maria no n'avia sentit mai a parlar d'aquesta llegenda, molt maca, per cert.
Em sembla una mica exagerat que la pobre dona no temes morir per treures les penes abans de intentar ni tansols cridar l'atenció de l'home. I, avent sigut tan amable i simpàtic com ho va ser amb la velleta no puc entendre com no ho va poder ser amb la noia i convidar-la ni que fos a sopar!

Alba Prieto Portavella ha dit...

Mai havia escoltat aquest mite. M'ha agradat molt!
Safo havia de ser molt valent per posar-se dins d'aquelles aigües amb remolins :S Bona entrada.

Laia Fernández ha dit...

Això ens pot ajudar a pensar alguna conclusió per situacions dels nostres dies. Havia escoltat alguna cosa d'aquest mite, però per res del món sabia tot això. bona entrada!

Meritxell Redondo ha dit...

Mai havia escoltat aquest mite, m'ha agradat tot i que m'hagués agradat més que tingués un final feliç.
Bona entrada :)