LES DONES ROMANES

Què van ser les dones dins la societat romana? El que està clar és que la condició de la dona en la família i en tota l'antiga Roma mereix una dedicació a part.

Com ja sabem, Roma va ser una societat patriarcal i això va provocar que les dones mai tinguessis l'oportunitat d'emancipar-se. Així, que per aquesta raó, les fèmines es trobaven des de la seva infantesa i fins al moment del seu casament sota l'autoritat d'un parent baró proper (podia ser l'avi, el pare, un oncle,...). Quan la dona es casava, però, deixava de formar part de la família per posar-se sota l'autoritat del pater familias, el seu marit.

Les tres gràcies

Si el marit moria, se li designava un tutor, que normalment era un familiar (un germà, un fill, un cunyat,...), o un home escollit per ella. Si la dona tenia sort de poder escollir el seu tutor, gaudien d'una gran llibertat.

Si es fa un cop d'ull a la condició femenina en les diverses civitlitzacions antigues, es pot observar que la dona a Roma malgrat que estava mancada de drets jurídics, polítics, militars i religiosos, tenien un paper més actiu que en totes les societat posteriors.

La dona lliure tenia la sort de manar a casa seva sobre els seus fills, els esclaus, i se li tenia un gran respecte. Supervisava l'educació dels fills i tenia llibertat de moviment per sortir de casa: anar a les termes, de visita, etc. Generalment, la dona tenia el dret d'aconsellar el marit en els negocis, en política i, en algunes ocasions, l'acompanyava als banquets.

Família romana

Definitivament, les dones estaven considerades com éssers inferiors: no podien accedir a cap càrrec polític, ni votar, no podien formar part de l'excèrcit, ni tenir negocis ni propietats, etc.

Les dones, però, no es rendien mai, així que diferents investigadors actuals han descobert que les dones de l'antiga Roma van ser les pioneres dels microcrèdits, per tenir més autonomia. 


Us en deixo un vídeo:

Però, també s'ha de dir que la dona romana va gaudir de molts més privilegis i drets que les dones gregues.

Veieu normal la superioritat que tenien els homes davant les dones? Com us sentiríeu vosaltres? Ja estaríem acostumades a ser així?

Tot i així, especificarem encara més sobre les nenes romanes. Es parla molt sobre les dones, però, les nenes no és un tema gaire tractat.

A Roma, el poder dels pares (patria potestas) sobre les filles comportava el dret de vida i mort sobre elles. Durant l'època arcaica, la dona romana vivia tota la seva vida sota el control d'un home, primer el pare, després el marit i, en absència d'aquests dos d'un tutor.

Nina d'ivori del sarcòfag de Crepercia Tryphaena

Quan naixia una filla, primera era examinada per una llevadora, que certificava la seva bona salut. El pare, però, era qui decidia la que seria la decisió final de la família sobre si acceptava o no el nadó. Un cop la la nena era despullada al terra, si el pare decidia acceptar-la, l'agafava en braços i la reconeixia com a legítima sota la presència de la deessa Lavena.

De la cura de la nena, però, es feia càrrec una dida, i a una societat esclavista com la romana l'alletament seria una feina femenina d'esclava o el nadó prendria llet animal. Els que pertanyien a famílies riques estaven cuidats per molts servents i serventes. En alguns casos, hi havia una mamma o mammula, que era una mena de mare adoptiva.

La pubertat començava amb el creixement dels pits, entre els dotze i els catorze anys. L'inici d'aquesta etapa, es celebrava vestint la nena amb la toga sororiculata. A aquesta edat, a la nena se la posava sota protecció de Mena (la divinitat del fluix menstrual). La sang de la menstruació fascinava i repugnava alhora al món antic, i molt sovint se l'associava amb les pràctiques màgiques.

Estàtua d'una nena romana


Laia Fernández
4t ESO