ELS JOCS EN LA SOCIETAT ROMANA

Els joves de l'època exercitaven la seva habilitat i la força a la palestra de les termes o en els Camps de Mart, un gran espai lúdic de la ciutat de Roma. En aquests llocs realitzaven exercicis variats, entre el que podem destacar curses (cursus), salts d'alçada i longitud (saltus), llançament de disc (discus), i javelina (hasta).

Palestra de les termes d'Estàbies, Pompeia.

Camp de Mart

També muntaven a cavall o lluitaven entre ells en tot tipus de jocs d'habilitat i de força (lucta). Eren molt afeccionats als jocs de pilota, anomenada pilis, sphaera o follis.

Joc de la pilota

Els jocs infantils també oferien una ampla varietat de possibilitats i molts d'ells han arribat fins els nostres dies:

• Musca aenea (la mosca de bronze): Consistia a embenar els ulls a un nen que havia d'atrapar els seus companys mentre cridava "jo caçaré la mosca".

• Nuces: Es feien petites piles de nous i s'havien de fer caure llançant una altra. El premi era quedar-se les nous caigudes al terra.

Joc de les nous modernitzat

• Caput aut navis (cara o creu): Es llançava a l'aire una moneda en les cares de la qual hi havia un cap i una nau.

Moneda utilitzada per jugar i aquest era el moviment que feien.  

• Orbis: Aquest joc consistia fonamentalment a guiar un cèrcol amb un pal anomenat clavis sense que caigués a terra.

• Turbo: És un joc, en el qual consistia en fer ballar una baldufa amb una corda.

• Digitis micare: Hi havia dos jugadors, situatus un davant de l'altre, aixecaven alhora la mà dreta mostrant un determinat número de dits i deien en veu alta un número que havia de ser la suma dels dits mostrats pels dos jugadors. Guanyava qui encertava la suma.

• Ocellati: Era un joc similar al de les bales.

Alguns dels passatemps dels antics romans van ser molt populars tant entre els nens com entre els adults:

• Par impar: S'amagaven pedretes a la mà i s'havia d'endevinar si el número era parell o senar.

• Talli o tropae: Es jugaven amb bales, ossets d'animals. Tot i que hi havia diverses modalitats, s'acostumaven a llençar-se quatre tabes alhora i se sumaven els punts; cada cara o posició en la caiguda tenia una puntuació.

• Latrunculorun ludus: Era un joc de taula en el qual i participaven dues persones que havien de demostrar els seus dots d'estratègia.

• Duodecim scripta: S'hi jugava sobre un tauler on hi havia tres línies de 12 lletres que estaven distribuïdes en dues columnes (sis i sis). Aquestes lletres formar diverses frases.

Com podeu veure hi ha hagut un joc de la qual no n'he trobat la imatge si algú la troba que enviï el link.

Pensem una mica, algú coneix algun d'aquests jocs, ja sigui amb aquest nom o un altre? Podem veure que la societat de l'antiga Roma i nosaltres no som tant diferents?

Adrià Gendre
Carla Solà
1r Batx