EL TEATRE GREC I
El teatre neix d'unes antigues festes religioses dedicades al déu Dionís, les Grans Dionísies, celebrades a l'última setmana del mes de març.
En aquestes festes tres autors representaven tres tragèdies (enllaç) i un drama satíric(enllaç), que podien estar unides per el mateix tema.
La pròpia obra teatral estava formada per els actors, normalment dos homes que representaven el paper dels diversos personatges servint-se de màscares i vestits variats.
La pròpia obra teatral estava formada per els actors, normalment dos homes que representaven el paper dels diversos personatges servint-se de màscares i vestits variats.
També podem destacar el cor, un grup format per dotze membres o coreutes, que sovint participaven en l'acció de l'obra cantant.
Mascares pròpies de la tragèdia i la comèdia
Les dues formes essencials del teatre grec eren la tragèdia i la comèdia.
La tragèdia tenia com a personatge principal un heroi que personificava els valors humans i s'havia d'enfrontar a conflictes de difícil resolució. Aquest tipus de personatge provocava en l'espectador una catarsi,
gracies a la qual s'alliberava dels seus propis patiments.
Per això normalment el tema d'aquestes obres teatrals era el destí, la culpa o el castig diví, basat en el patiment de l'heroi, que acabava amb la seva mort.
La comèdia, en canvi, tenia com a personatge principal un heroi còmic inventat per l'autor amb el qual el poble s'hi podia veure representat. Aquest havia de superar diverses situacions angunioses, però sense cap tipus de poder ni ajuda divina, sinó que ho feia gracies al seu enginy.
El tema principal d'aquestes obres era la crítica social.
Per això normalment el tema d'aquestes obres teatrals era el destí, la culpa o el castig diví, basat en el patiment de l'heroi, que acabava amb la seva mort.
La comèdia, en canvi, tenia com a personatge principal un heroi còmic inventat per l'autor amb el qual el poble s'hi podia veure representat. Aquest havia de superar diverses situacions angunioses, però sense cap tipus de poder ni ajuda divina, sinó que ho feia gracies al seu enginy.
El tema principal d'aquestes obres era la crítica social.
Després d'aquest podem trobar els episodis, en els quals els actors representaven les diverses escenes desenvolupant l'acció dramàtica. Al final de cada escena entrava el cor fent una reflexió sobre el que hi ha passat.
Al final de l'obra trobem l'èxode, final de la acció dramàtica, que un cop finalitzada es analitzada per últim cop per el cor.
La comèdia seguia aquestes parts, tot i que a la meitat de l'obra hi incorporava la paràbasi, escena en què el cor es treia la mascara i es dirigia directament al públic en nom de l'autor per a fer una critica de la ciutat o de les obres d'altres autors.
Més endavant es van construir magnífics edificis on representar aquestes obres. Les seves parts són l'auditori (1), graderia on el públic seia per a veure l'obra; l'orquestra (2), una zona circular situada entre l'auditori i l'escenari on estava el cor; el prosceni (3), una plataforma elevada on els actors representaven l'acció dramàtica; i al seu darrere l'escena (4), lloc destinat al decorat o a l'entrada i la sortida dels actors.
Plànol del teatre d'Epidaure, Grècia
Adrià Gendre
1r Batx
Comentaris
Molt bona entrada
M'ha sorpres que desde fa tant temps existeixi el teatre... molt bona entrada!