EL SOLDAT FANFARRÓ - PLAUTE

Els de primer de Batxillerat ens hem de llegir El soldat fanfarró, obra d'un dels dramaturgs romans més importants que van existir a l'antiga Roma, Plaute, un autor molt versat en la comèdia. En aquesta entrada us explicaré qui era Plaute i us faré un resum de la primera escena de l'acte II d'El soldat fanfarró, on comença la trama argumental.

De la biografia de Titus Marcus Plautus se'n saben molt poques coses amb certesa. Sembla que va néixer a la regió d'Úmbria, Itàlia, a la ciutat de Sàrsina, entre el 259 i el 251 a.C. Quan era jove es va traslladar a Roma per dedicar-se al teatre, segurament com a actor al principi. Devia començar a escriure les seves primeres comèdies cap al 215 a.C. Va tenir un gran èxit entre el públic de la seva època, i la seva carrera al teatre es va allargar fins la seva mort l'any 184 a.C. Es van atribuir a l'autor  130 comèdies, de les quals només vint-i-una van resultar ser autènticament seves. L'argument d'aquestes no és original sinó que Plaute s'inspira en en ric repertori de la nova comèdia grega. 

El soldat fanfarró- Miles gloriosus

Palestrió, un esclau del soldat fanfarró Pirgopolinices, explica com abans servia un altre amo, bondadós i excel·lent, a Atenes, anomenat Pleusicles, i com es va haver de tornar esclau d'aquest soldat fanfarró pocavergonya, merdós, fals i adúlter.

El seu antic amo estimava una jove cortesana de l'Àtica de mare atenesa anomenada Filocomàsia. Quan el jove enamorat se'n va a Naupacte com a ambaixador per un afer important, Pirgopolinices arriba a Atenes i s'introdueix a casa de la jove amant del seu amo; allí afalaga la seva mare i l'alcavota per guanyar-se'n la confiança. Llavors és quan aprofita el moment; rapta la filla, se l'endú cap a la nau d'amagat de sa mare i se l'emporta a Efes contra la seva voluntat. 

Llavors el mateix Palestrió agafa el vaixell per dirigir-se a Naupacte per comunicar el rapte de Filocomàsia al seu amo, però durant el trajecte uns pirates prenen la seva nau i el donen com a regal al soldat, que el porta a casa seva i el fa ser el seu nou servent, allí també s'hi troba la jove enamorada. Quan es troben els dos junts Palestrió agafa unes tauletes, les segella i les dóna a un mercader d'amagat perquè les dugui al seu amo a Naupacte, en les quals li demana que els vingui a ajudar a Efes. Ell arriba i s'allotja a la casa veïna de la del soldat, on viu un vell encantador, hoste del seu pare, que es diu Periplectòmenes, que els ajudarà en la seva empresa. Per intentar que els amants es trobin, Palestrió fa un forat entre les dues habitacions concubines, tal com els ha aconsellat el vell.

El soldat té uns quants servents a part de Palestrió, un dels quals és Esceldre, un home de poc profit a qui l'amo ha posat de guardià a la concubina entre les dues cases. Aquí els nostres protagonistes tenen un problema que més endavant sabran solucionar amb gran audàcia. Palestrió diu als seus amics que l'enganyaran fent que la jove es fiqui en el paper de dues: la que viu a casa del soldat i la de casa el vell. Faran veure que es tracta de dues persones diferents per burlar-se del guardià.

Fins aquí la primera escena... interessant, oi? 
Com creieu que acabarà, tot plegat?


A mi, personalment, aquesta història m'ha ben enganxat. Potser no enteneu gaire perquè això es tracta d'una comèdia si en realitat no fa riure tant; doncs és que en aquest resum jo he suprimit el que m'ha semblat irrellevant, però segurament en temps del romans aquesta història tant desconcertant ja resultava graciosa, en contraposició amb les obres dramàtiques que també es feien, i els actors tenien maneres de representar-ho divertides.

Una representació d'El soldat fanfarró,
 amb la casa de Pirgopolinices (a l'esquerra) i la de Periplectòmenes (a la dreta)

Martí Guallar

1r Batx