SPQR

Escrita per -


Heu sentit o vist mai les sigles SPQR?


SPQR signifca Senatus Populusque Romanus, que vol dir "El Senat i el Poble Romà".


Va ser l'emblema de les legions romanes i el nom oficial de la República i l'Imperi Romà.Actualment, podem trobar aquestes sigles en l'escut de Roma i en clavegueres de la mateixa ciutat.



També podem trobar aquestes sigles a l'Asterix i l'Obèlix, però no té el mateix significat, ells es refereixen a Sonno pazzi questo romani, que vol dir "Estan bojos aquests romans!".





Anna Solà
4rt ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Bé Anna !
El primer cop que vaig veure aquestes inicials va ser amb la pel·lícula "Gladiador" la Majka ens va explicar el seu significat i m'ha agradat mol veure una publicació d'això !
3 de febrer del 2011, a les 21:01
Unknown ha dit…
Si no recordo malament crec que va ser a Gladiator com bé ha dit la Sandra. També vaig assistir al crèdit de la Majka i ens va explicar el que significava. Senat i poble roma!
4 de febrer del 2011, a les 8:16
Unknown ha dit…
Ostres, mai les havia vistes. És unaq bona troballa. Jo sabia que en l'Astèrix i Obèlix deien " Estan bojos aquests romans!", però no ho havia vist mai així.
Gràcies per l'entrada, Anna!
4 de febrer del 2011, a les 8:26
Alba M. ha dit…
Ja fa un temps que vaig anar a visitar Roma, i per algún lloc vaig veure aquestes inicials escrites, i no tenia ni idea de què significava. Es veritat alló que diuen "no te acostarás sin saber una cosa más".
Gràcies per la informació Anna :)
4 de febrer del 2011, a les 8:31
Maria Rodriguez ha dit…
Mai ho havia vist pero si que em sonaba.
bona entrada
4 de febrer del 2011, a les 8:41
Àngel Enrich ha dit…
La primera vegada que vaig veure aquestes sigles va ser llegint un Astèrix i Obèlix però no sabia que volia dir
4 de febrer del 2011, a les 8:43
naual.T ha dit…
Sí que recordo haver escoltat aquesta expressió, fa un any crec aproximadament per un company, pero no sabia ni tan sols que volia dir i ara m'ha resultat bastant interessant saber-ne el sifnificat i l'origen, ara m'ha ajudat a entendre en contigut del perquè la va anomenar, moltes gràcies, bona entrada!
11 de febrer del 2011, a les 9:51
abigail ha dit…
Hola!
bona entrada, i bon video clip, ja que és veuen coses interessants.
I pel que fa l'entrada teva si que l'havia vist molts cops.
15 de febrer del 2011, a les 21:55
Núria Garzón ha dit…
Jo no sabia que significaven les sigles "SPQR" i tampoc sabia que sortien a les obres d'Asterix i l'Obèlix.
La recopilació d'imatges del vídeo es molt interessant ja que veiem imatges de les escultures, quadres i obres d'art més importants de l'època Romana.
Em crida l'atenció una imatge de la lloba amb els bessons Ròmul i Rem, que també l'he vista a Tarragona.
Hi han coses que no s'obliden.
5 de març del 2011, a les 12:47
Cristian Martinez ha dit…
Jo m'havia fixa't algunes vegades en aquestes sigles, les havia vist en alguna pelicula, o en algun arc de triomf...
Peró no sabia el que significaba.

Graciés per la informació.
24 de març del 2011, a les 21:21
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació