MONUMENTS ROMANS A CATALUNYA (II)

TARRAGONA (Tàrraco):

L'any 218 aC les tropes romanes varen arribar a Catalunya, i les tropes de Gneu Corneli Escipió tenien dominades tota la costa dels Pirineus fins al riu Ebre, i per mantenir-ne el control, es van establir en una població Iber, anomenada Kesse, que li varen donar el nom de Tàrraco. Durant els 12 anys següents, aquesta ciutat va passar de ser una petita població a la vora del mar, a una gran base militar.
L'any 19 aC, quan la conquesta d'Hispània havia acabat, l'emperador Octavi August va anomenar Tàrraco capital de la província Tarraconensis.

Planta de la ciutat de Tàrraco

a) La pedrera del Mèdol: Al voltant de Tàrraco hi havien diverses pedreres, d'on se n'extreien pedres per poder construir les muralles, els edificis, etc. La més destacada era la pedrera del Mèdol, a uns 15 km al nord de Tarragona. A les parets de la pedrera, s'hi pot veure perfectament les marques de l'extracció de blocs de pedra que es feia. Una "peça" que ajuda a conèixer la gran magnitud del treball que s'hi duia a terme, és el gran monòlit: una agulla de pedra de 16m d'alçada, que l'anaven tallant a mesura que s'anava fent l'excavació.

L'agulla de pedrera del Mèdol

b) L'Aqüeducte de les Ferreres: També és anomenat Pont del Diable, només és una petita part de l'aqüeducte que duia l'aigua del riu Francolí a Tàrraco. La conducció de l'aigua s'inicia al riu Francolí, i segueix baixant fins arribar al barranc dels Arcs, que es travessa pel Pont del Diable. L'aqüeducte té uns 200m de llargada i arriba als 26 d'alçada. La part de dalt té 25 arcs i la inferior 11, tots ells són de mig punt. És monuments nacional des de 1905, i es creu que va ser construït a l'època d'August.

Pont de les Ferreres

c) Les Muralles: consten d'un sòcol de dues fileres de pedres. Es tracta d'una muralla alta i sòlida, d'una amplada mitjana de 6m i 12m d'alçada. La muralla original era més baixa i tenia cinc torres. Aquesta última data del segle I aC i no hi varen fer torres. La torre Minerva, una de les cinc torres, es va desplomar al 1811, però de seguida es va tornar a refer. Al sòcol hi ha 5 caps humans esculpits, que simbolitzen la protecció del recinte. Més amunt hi trobem empotrat un relleu dedicat a la deessa Minerva, encara que una part està ensorrada, s'hi pot llegir la inscripció següent: M. VIBIO MENRVA (Manius Vibi, a Minerva).

Les Muralles de Tàrraco.

d) El Fòrum provincial i el Temple d'August:

A finals del segle I dC Tàrraco es converteix en una ciutat amb dos fòrums, el de la ciutat (que ja exisitia), i un de nou, destinat a ser el centre religiós i administratiu de la província de tarraconensis.

e) Fòrum de la colònia:
Es trobava a la part baixa de la ciutat, al costat del port. Era anomenat fòrum de la colònia o de la ciutat. Era l'espai més popular de la ciutat, consistia en una gran plaça rectangular, on hi havia els principals edificis religiosos i civils. A una banda hi havia el temple, que inicialment estava dedicat a la Tríada Capitolina i després al culte imperial. A l'esquerre del temple hi havia la basílica, on s'impartia la justícia i es reunien les autoritats de la ciutat.

Fòrum de la colònia de Tarragona

f) El Circ:

Va ser construït entre el 81 i el 96 dC. Té 325m de llarg i 115 d'ample. Però cap a l'any 500 dC sembla que va deixar de ser un lloc important per a la ciuta, estava abandonat i degradat. A l'època medieval, l'àrea del circ, l'anomenàven "el corral", i es va aprofitar l'espai malmès del circ per fer-hi edificis. I aquest fet, ha fet que les restes es mantinguin en molt bon estat.

El circ de Tàrraco

g) L'amfiteatre:

Està situat a l'est de la ciutat i fora del recinte enmurallat. A causa de les males condicions en què s'ha conservat, no s'ha pogut saber les dades de dimensions ni de capacitat. Però si les de l'arena, que són 61.5 x 38m i unes construccions subterrànies, anomenades les fossae i que servien per complementar els espectacles que es duien a terme a la superfície.

A l'extrem occidental, s'ha trobat una pintura mural, on hi havia representada la deessa Nèmesi (protectora del gladiadors i caçadors), i això demostra que hi havia una petita capella, on els gladiadors podien anar a fer les seves oracions.

L'arena estava separada de les grades per mitjà d'un pòdium, un mur de 3.25 m d'alçada, que era una defensa pels espectadors de les feres, i possiblitava una perfecta visió des d'un lloc alt.

La cave, es a dir la graderia, estava dividida en 3 sectors diferents (maeniana), que separava els espectadors segons la classe social a la que pertanyien.

L'amfiteatre romà

h) La torre dels Escipions:

Al nord-oest, trobem la torre, que es tracta d'un monument funerari. Consta de tres parts: un podi inferior, un cos decorat amb dues figures en relleu dle déu funerari Attis, una última part molt degradada, on hi devien anar els retrats dels que hi eren enterrats. Està datat al s.IaC. I no se sap exactament qui hi ha enterrat, però s'hi va relacionar els germans Escipió, morts a la península en una batalla.

La torre dels germans Escipió

i) La Vil·la dels Munts:

Es troba a uns 11 km al nord-est de Tàrraco. No se sap exactament el moment de la seva fundació, però es creu que ja funcionava a la primera meitat del segle IdC. Al segle III aC, va ser destruïda per una part, però no la van abandonar fins al segle VII. Aquesta Vil·la tenia 3 conjunts termals, un no tenia frigidarium el segon no ha estat excavat, i el tercer estava complet.

La Vil·la dels Munts

Aquests són els edificis o monuments romans de Tarragona, i podeu ampliar la informació en aquest web.

Podeu fer una visita virtual:



Mireia Cutura
1r Batx