FAL·LÀCIES EN LLATÍ

A filosofia estem treballant les fal·làcies a través del llenguatge. Aquestes tenen nom s en llatí.
Entre aquestes trobem les més utilitzades, com per exemple:

• Ad hominem (contra l'home) que és una crítica a l'home però no a l'argument.
  Ex: Plató defensa que els filòsofs han de ser reis, però tothom sap que ell és un masclista, classista i defensor de una societat sense una llibertat, per tant els filòsofs no han de ser dirigents.

• Ad baculum (al bastó) que és una amenaça o alguna conseqüència negativa sense cap argumentació.
  Ex: no parlis tant, perquè sinó et quedaràs castigat en l'hora del pati.
• Ad populum-populo (al poble) que és quan s'utilitza el que vol la gent per guanyar-se la confiança.
  Ex: si voleu tindre drets, voteu-me.


• Ad verecundiam (apel·lació a l'autoritat) creure una cosa que ha dit una persona sàvia per prendre-la com a vertadera.
  
  Ex: si no fos perquè en Joan li va agradar molt, diria que aquesta pel·lícula és molt dolenta.


• Ad quoque (tu també) s'acusa una persona del mateix que t'està acusant.
  Ex: un partit polític és acusat de tenir un finançament il·legal; el seu president es defensa dient que cap partit compleix escrupolosament la llei de finançament.

Però no només hi ha aquest tipus de fal·làcies, sinó que també en trobem d'altres. Ara bé, en podríeu dir algunes?

Com: la fal·làcia de post hoc que vol dir (Falsa causa), EX: fumar fot matar, llavors els cigarrets són la causa d'aquesta mort.

Abigail Chang
1r Batx